Quan el Cesc em va proposar de col.laborar al Travesser, podria dir que gairebé m’hi vaig sentir obligat a fer-ho. La tasca d’informació i difusió que fa del futbol vallenc és realment admirable i per tant, no em podia pas negar, no podia pas deixar de formar part, de dir-hi la meva. 

Em comentava que jo podia aportar opinions sobre el futbol de base, al qual m’hi dedico des de fa molts anys com a entrenador de l’Escola. És clar que, encara no sabíem cap dels dos, que jo acabaria formant part, un parell de mesos més tard, del cos tècnic del Femení Nacional, com a segon entrenador. Aquest fet el va fer canviar de parer, 

així que, responent a la seva nova petició, les opinions que podreu anar llegint des d’aquest espai seran, la majoria de vegades, referents al futbol femení vallenc, als equips de Nacional i de 1ª Catalana.

M’agradaria manifestar, en aquest primer article, la satisfacció que ha suposat la meva incorporació al Femení Nacional. És un repte important per mi, ja que després de 12 anys treballant amb la base, s’em presenta la oportunitat de començar amb un equip sènior, i a més en categoria estatal. Una oportunitat que m’ofereix l’Ivet Martínez, al qual vull agraïr de nou la confiança que ha depositat en mi alhora d’acompanyar-lo en la segona temporada de l’equip a la Segona Divisió Nacional.

Tot va començar fa alguns mesos enrere, quan em deia, mig en broma i mig en serio, que m’hi veia en el futbol femení…Poc a poc la mitja part de broma va anar convertint-se en seriosa, fins que em va fer la proposta. 

Doncs ara ja fa tot just un mes, que va començar aquesta nova experiència, la qual em ve de gust viure i en la que hi estic del tot compromés, amb molta il.lusió i cada dia amb més ganes de treballar.

Després d’aquestes primeres setmanes a l’equip puc dir de manera clara i contundent, que aquestes noies són unes autèntiques cracks. Però no em refereixo només a l’aspecte futbolístic, on només cal anar a veure un partit al Vilar per comprovar aquesta afirmació. El terme crack al que em refereixo, va més enllà. Va en el sentit en que el seu compromís i professionalitat és per admirar. En que les ganes, el treball, l’esforç i el companyerisme són valors ben palpables a les sessions d’entrenament. 

En que aquest equip, aquestes jugadores, són un exemple i motiu d’orgull per l’Escola i el futbol vallenc ja que la recompensa del subcampionat en una competició estatal, es va aconseguir gràcies a tots aquests aspectes.

Dissabte passat ja ens vam emportar la primera alegria de la temporada amb la victòria a Saragossa en el debut a la lliga. Aquesta setmana toca el primer a casa.

Si encara no heu vist a l’equip en acció, us animo a que vingueu diumenge al Vilar. Perquè ho tornaran a donar tot, perquè s’ho mereixen, perquè gaudireu i perquè, com passa amb totes les coses bones, segur que voldreu repetir i tornareu.