Diumenge al Vilar vam presenciar el debut de la UE davant d’uns dels candidats a priori a tornar a la 3a Divisió, després del seu descens i la veritat, que l’única cosa negativa que ens vam emportar va ser el resultat.

La Unió aquest cop sí que va sortir al camp amb un fort ritme tant ofensiu com defensiu, on comandats per la màgia d’Ike vam fer una primera part d’escàndol, amb un Vilanova que només feia que defensar-se al darrere, sense jugar cap pilota i aprofitar les segones jugades i caigudes en les disputes per dalt.

Em va agradar molt la mobilitat dels homes de dalt, on les bandes (Pere i Morillas) com (Pinilla i Ike) pel mig no van parar d’intercanviar posicions i abastant Loro (que segueix amb la tònica de la temporada passada).

El triangle defensiu que formen Omar al pivot i José Barragan i Denís de centrals també va rendir a un gran nivell; m’agradaria destacar aquest trident defensiu, perquè ens ha d’aportar la solidesa perquè els de davant treguin tot el futbol que tenen i vull destacar Omar, que aquest any ha de ser el líder dins el camp en aquest aspecte i diumenge va demostrar el cap fred, a més de donar joc al mig del camp i l’habitual lluita que presenta cada dia.

La Unió ens va ensenyar el camí per on ha de portar els seus passos aquesta temporada, tot i que el futbol diumenge va ser injust amb ell i no li va regalar tan sols ni un punt, gràcies a dues genialitats segurament dels dos millors homes del Vilanova: Eloi, engaltant una pilota a l’escaire des de 30 metres i Triguero, amb una falta directa a l’escaire en el minut 80; aquí va deixar tocats els locals, que tot i així van tenir alguna aproximació per fer l’empat.

La pilota i la possessió és la base dels vallencs, crec que sense ella patiran molt; per això, ha de sortir a jugar i portar el control de cada partit tant a fora com casa.

Ja s’ha vist la primera jornada de lliga, tots els equips que han guanyat ha sigut per la mínima excepte el Viladecans, que ho va fer per 2 a 0 contra el Tecnofutbol, equip que és una incògnita a totes llums. Així que això es presenta igualat cada diumenge i qualsevol resultat és possible en tots els partits.

Destaco la victòria del Tàrrega per 2 a 3 al camp del Sants, dos dels equips que van estar per dalt, sobretot el Tàrrega, que al final es va desinflar… veurem aquest any.

Aquest diumenge tenim el primer derbi provincial davant la Cultural Torreforta. La temporada passada els dos partits ens van anar bé. Juguem en un camp ample i crec que el Torreforta ens esperarà al seu camp i a partir d’allí mossegaran per sortir a la contra.

Aquest any també tenen un equip renovat; a López li han marxat molts jugadors claus del bloc que portaven moltes temporades junts, però segur que té un equip aguerrit i que va a totes amb el seu joc directe i amb una estratègia molt treballada.

Destacaria els dos puntes, tant Vieri com Ferry, dos homes gol molt perillosos i corpulents, encara que ja veurem si juguen amb dos puntes o punta i mitja punta i un vell conegut del Vilar com Leo.

A més, acaben de jugar i guanyar per la mínima a Amposta, així que van servits de moral.

Això acaba de començar i la Unió està donant els primers passos per la lliga i repeteixo que la imatge i la idea de futbol que ens van mostrar és el camí: veurem el diumenge, no ha de renunciar a res i espero que tornin amb els tres primers puntets cap a casa.

Per últim, vull destacar la gran entrada de diumenge passat al Vilar, espero que la gent segueixi donant suport a l’equip en cada partit. Feia goig!

Ànims a tots i sort a Torreforta.