S’han preguntat vostès, si la meitat dels equips de la Segona catalana són d’aquestes terres, perquè en les últimes cinc campanyes no ha hagut cap campió ebrenc?. Si ho han estat Torreforta, Camp Clar, Reddis, Valls i Morell. I dels cinc que van ser subcampions, solament dos van ser de l’Ebre i només un va pujar, el R. Bítem perquè va oferir un recital en el partit de tornada. L’altre cas fou el del Catalònia que per decret es va veure obligat a disputar la tornada a porta tancada. La dada és que, en els darrers cinc anys, que només hagi hagut un cas exitós, el del R. Bítem, fa sospitar. Aquesta dada no vaig averiguar-la jo. Va ser una casualitat. M’ho va dir un directiu, i no d’un club d’aquestes terres: “Els del futbol ebrenc posen els diners però som nosaltres els que pugem”. Vostès es diran si són casualitats. Penso que aquestes no existeixen en el futbol. 
 

La pilota entra o no. La sort pot acompanyar a un equip. La temporada passada, el Torredembarra no era cap equip de l’altre món i va pujar. El Valls, fa dues campanyes, va aconseguir-ho en la darrera jornada. Qui decideix que els equips de Tarragona siguin els afortunats en pujar? El àrbitres en la darrera jornada o Déu des del cel...? Nova temporada a la Segona catalana. La número 29 des que està formada per equips de la provincia (des de l’any 84). En solament 11 ocasions equips d’aquestes terres han estat campions. 
 

Interés tindrà aquesta categoria enguany i fins i tot bellesa en disposar de Meritxell com a àrbitre. Interès també a les banquetes amb molts de moviments. Xavi Cid, José Mari Aliau, Migues Bes, Ximo Talarn, Oscar i Sisco a Jesús. A Tarragona, Alfons Gallardo va canviar la banqueta del

Catllar per la del Calafell. Tornen dos mitics Angel Garcia (Catllar) i Piguillem (aquest darrer al Cunit). Toni Oruj, per la seua part, ha anat al Cambrils. Debuten com entrenadors Abel Manzano (Vila-seca) i Sergi Ferrer (Camp Clar) que van estar com  segons al Reddis i el Morell i en el Sant Pere i Sant Pau aposten per la joventut de Jesús Arnau. Tant canvi i només queda un entrenador de fa tres campanyes: Salva al Salou.
 

També han hagut molts de canvis en les plantilles: 38 % de jugadors nous, un total de 170 fitxatges, gairebé deu per equip i nou van superar les onze altes, o sigui, la meitat dels equips van canviar bona part del bloc. El més surrealista d’aquesta categoria, per exemple, és que la temporada passada, jugadors que van cobrar 600 euros al mes, en aquesta no juguin. Uns altres tenen representant, sobtant per a la Segona catalana... Competir a la Segona ja suposa pressupostos de més rellevància però està demostrat que no tot són els diners. El Calafell és l’equip que menys s’ha gastat i s’ha salvat. Aquest i el Camp Clar seran els conjunts amb menys pressupost, com el Roda de Berà que, no obstant, és un dels candidats a l’ascens. Ho va demostrar la temporada passada sent l’ú- nic equip invicte de Catalunya, amb solament  quinze gols encaixats. Un porter de 16 anys i una defensa amb una mitjana de 20. En la Copa catalana ja ha deixat fora al Morell i al Vilanova, tots dos de Primera catalana, i al Castelldefels de Tercera.

 Hi haurà més ‘depredadors’ de l’àrea, a la Segona catalana: Nico, Roger, Aleix , Ferreres, Luis Garcia, Jaime, Sergio Ruiz, Eugeni del Cerro i altres que debuten com Marc Prades o Asis que va fer 45 gols amb el Roda de Berà.  Ivan, de l’Alcanar, arriba sent un dels principals pichichis de la provincia de Girona; la tornada de Marc Baiges (26 gols fa tres campanyes). Sense dubte, els golejadors aquesta temporada poden ser més quantiosos. Avançar qui potser el campió vaig fer-ho al seu moment. Roda de Berà i Tortosa són els màxims favorits. I també penso que, per sisena campanya seguida, cap equip ebrenc pujarà.  

Enguany pot ocòrrer un fet molt clar des de la jornada deu. Pot passar que es trenqui la lliga en dos, cosa que no ha passat en altres anys que, del lloc 3-4 al 14-15 han hagut pocs punts de diferència. Analitzem perquè. Equips de la temporada passada, Jesús i Maria, Roquetenc, Gandesa, Vilaseca , El Catllar, La Cava tenen, a priori, millors equips. Alcanar, Salou i Cambrils mantenen el mateix potencial i solament Calafell, Camp Clar, Catalònia i Remolins-Bítem en poden tenir menys. En el darrer cas hem de comentar que té una davantera demoledora (Marc Baiges i Sergio Ruiz) i que el seu principal handicap és que ha sofert una renovació nombrosa i obligada. Li pot costar adaptar el nou bloc.