Des del partit al camp de la Rapitenca no disfrutava tant d’un partit de la #1cat2. No sé si té a veure que els dos rivals i els dos estadis fossin a les Terres de l’Ebre però val a dir que van ser dos partits en què fa que l’aficionat s’enganxi al futbol.

L’ambient futbolístic a les Terres de l’Ebre, o cinquena província -com alguns els agrada anomenar- no el descobrirem pas aram¡, ni tampoc nosaltres. Històricament el futbol, per diversos motius es viu més, és més passional i mou més massa social. Tot i així, cada vegada que baixo a un camp de futbol ebrenc, em captiva. Alcanar, La Cava, Tortosa, Amposta, Rapitenca, Jesus i Maria... és igual l’equip que sigui, saps que l’afició recolçarà i que el camp estarà ple. Allò és un món apart i sincerament em provoca enveja sana.

Tot i així, també s’ha de valorar perquè tot i tenir recursos econòmics, passió i massa social tant sols hi ha 1 equip a Tercera Divisió, 2 a Primera Catalana i varis a Segona Catalana.