Un altre diumenge on la Unió torna de buit d’un partit davant un rival directe ara mateix ( encara que és molt aviat per parlar de rivals directes )i un altre cop per la mínima i de penal ,que fa més mal.

Un altre diumenge on segurament ens mereixíem treure algun puntet del camp del Vista Alegre, on no es van aprofitar les opcions que es van presentar i després a l’hora de remuntar tot és més difícil.

Un altre diumenge on ens tornem amb aquella sensació de buidor després de la derrota, de veure’ns a sota de tot, amb un puntet ... és futbol.

Però bé, el millor que tenim és que aquests diumenge torna a haver partit al Vilar. El futbol et dóna això, cada setmana tens revenja i diumenge toca estrenar el caseller de victòries.

Ens visita l’històric Sants, que ha començat de forma irregular però segur que ens presentarà dificultats com tots (la temporada passada va estar a la zona alta).

Esperem poder avançar-nos al marcador, a veure si millorem cara a gol. Segur que ho farem, tenim jugadors per fer-ho i llavors que el Vilar faci la resta ,empenyent i remant tots junts com sempre ho ha fet.

Anem a mirar diumenge a diumenge, sense marcar-nos fites més endavant i amb la tranquiŀlitat que els a portat la junta donant confiança al cos tècnic i amb la certesa dels jugadors que saben que estan treballant bé i creuen en el que fan -un fet molt important per sortir de la situació aquesta-. Aquests fets farà créixer als jugadors, ens donarà un puntet més d’adaptació a la categoria i estic segur que quan encadenin dos resultats positius serem un equip molt difícil pels rivals, cosa que ara penso que ja ho som, ja que s’ha competit cada diumenge.

Diumenge al Vilar volem una victòria, remarem tots junts per aconseguir la primera. El Sants no s’escapa, tenim ganes de celebrar els tres puntets.