Tots ho sabem, enguany tenim un gafe, mala sort, o tot plegat...

Hem començat amb mal peu, però no és l'hora d'abaixar el cap. És hora de pensar en positiu, de confiar i de veure que queda molta lliga. Perquè el futbol no és com comença, sinó com acaba. 

 

El passat diumenge al camp del Cervera vam tornar a ensopegar amb els fantasmes que fan que la UE.Valls no puntuï. Era un partit difícil, un contrincant amb aspiracions a les primeres posicions de la taula, el temps no acompanyava i l'àrbitre es va deixar les targetes a casa. Això si, les que eren en contra del Cervera...les nostres les va treure totes i més.

 

I a sobre, per si ja no teníem suficient amb els resultats, arriba una notícia greu. Quasi al final del partit "Loro" es lesiona en un cara a cara amb el porter contrari en una ocasió de gol, en la que els únics punts que ens vam emportar van ser els de la fractura del septe nasal d'Alex Lara. 

 

Però com ja he dit, només començarem a nedar cap a la superfície si comencem a veure el got mig ple. Amb una mica de sort "Loro" tornarà aviat amb els seus companys, i ja podem donar gràcies que les cames les te intactes i amb més sed de gols que tots nosaltres plegats. L'operació ha estat tot un èxit. 

 

Personalment he de dir que el nostre 10 és una persona invencible, que té una fortalesa enorme tant al camp com fora del terreny de joc, i que hores abans de ser intervingut pels metges parlava amb molta convicció de que "la mala racha" ja no aniria a més, i que després del mal començament de lliga la Unió Esportiva seria capaç de sortir de la zona de perill i arribar a on tant mereixen.

 

No em puc allargar massa, sé que està sent molt difícil per a tots els jugadors, veure la cara de l'entrenador al final del partit a Cervera commovia a qualsevol que s'estimi aquest escut. Recordo que Ròdenas em va dir en petit comitè: "Mira que porto anys jugant a futbol, pues això no ho he vist en la meva vida". 

 

I té tota la raó, no és normal...però el futbol és així d'impredictible, i de veritat sé que això canviarà...encara estem dins dels 4 punts que deia en Jordi Guillem que hem d'aconseguir per sortir de la zona de descens. I que millor dia que aquest diumenge al Vilar? Ja és hora no?

 

Per mi és un partit més que especial, m'acomiado per raons personals i professionals i marxo a viure més a prop del Calderón. Mai em deslligaré dels blancs i vermells. És el meu últim partit a la "meva" casa...Però encara no és hora de despedirme. Vull fer-ho parlant dels punts que sumarem contra el Santfeliuenc i així podré gaudir dient adéu amb una victòria. 

 

Una abraçada forta, i AMUNT UNIÓ! ESTEM AMB VOSALTRES!