Estat d’alarma, hores baixes i moltes d’altres frases celebres encarades en aquest tema, són les que podríem utilitzar per parlar del moment que està vivint el primer equip de futbol de Valls. Sí, està clar que resultaria molt senzill per part nostre parlar d’això i més després de l’època gloriosa, que, podríem dir que  aquests nois ens tenien “mal acostumats” i sempre en el bon sentit de la paraula. 

Sí que sóc dels que pensa que s’ha de ser crític pel bé del futbol ja que normalment es diu que cap geperut es veu el seu gep i per això estem la gent de fora, per intentar ajudar ens els moments difícils. Però, si una cosa tinc clara en el món del futbol, és com afrontar una situació complicada. i bé es que en aquests moments el més fàcil quan els resultats no acompanyen i veus que l’equip a sumat 1 punt dels 27 possibles fins ara, es tirar per terra la feina que s’ha anat realitzant fins el moment, però jo trencaré una llança en favor d’aquest equip pel simple fet que jo veig el dia a dia, sé com es preparen, sé com pateixen i sobretot sé que el que volen és capgirar la situació en tot moment. 

No estic dient que no s’hagin de fer canvis, perquè si que ho crec, però el que si vull dir, és que aquest equip mai a tirat la tovallola, i mai es rendirà. Els conec i sé de quin peu calcen, per tant, crec que des de fora, el que hauríem de fer és confià ara més que mai en tots ells, demostrar que si que som de la U.E. Valls, i sé que la resta ho posaran ells, tal com estic convençut 100% que s’aconseguirà capgirar aquesta situació, perquè el que no tots saben és lo dura que és viure una situació com aquesta.

A ningú li agrada veure com el seu equip s’enfonsa i tothom pensi que no és fa res per posar-hi remei, per tant, finalitzo dient que entre tots i només entre tots aconseguirem sortir d’aquí i demostrar altre cop que som un equip de 1a Catalana.