Feia dies que volia escriure sobre la grandesa del futbol més enllà dels terrenys de joc.

 

Tot jugador, entrenador o directiu d’un club de futbol sempre quan es retira o plega quan se li pregunta en què es queda en la seva etapa en el món del futbol sempre acaba dient que amb la gent que coneixen en aquesta etapa.

Això ho vaig poder comprendre en la festa de la retirada que familiars i amics els van fer a Beto, Xino i Manel Cazorla aquest estiu al Vilar. 

 

Sempre he vist els toros des de la barrera com es diu en l’argot del món dels toros, però que serveix per definir-ho perfectament. Poc a poc però, qualsevol persona que està dins del món del futbol si acaba endinsant i acaba mantenint relacions que s’acaben traslladant en el món personal i passen de ser simples coneguts a persones que aprecien, i en alguns casos, es poden considerar amics. Això fa que totes aquestes persones es quedin amb les vivències que ha passat en els terrenys de joc,a la grada, en els desplaçaments, en les alegries dels ascensos, les llàgrimes del descens, o simplement amb la quotidianitat de cada dia de veure’s per l’estadi i mantenir relacions, un eix vital en el futbol (i qualsevol esport).

 

Tires enrera i t’adones la gent que has deixat enrera en aquest esport però que després et trobes per qualsevol indret fora dels terrenys de joc o en ells i trasllades aquesta relació a l’àmbit personal, deixant ja el futbolístic. Són molts els exemples que es poden posar i que reflexa que el futbol és molt més que futbol i que el que acaba prevalent i que fa que molts jugadors i persones involucrades hi segueixin és pel conjunt de persones que hi ha al costat i per les relacions que s’hi mantenen. Un cop marxes, però, t'adones que molts de la gent del teu cercle prové d'allí, i això és el tresor més gran que la persona s'emporta.

 

Vas a un camp de futbol i comences a trobar-te gent que has conegut en el món del futbol que portes tants anys immers. Ja sigui relacionat amb un club o amb un altre o simplement relacions que has anat tenint amb gent també involucrada amb el món del futbol, i que com tu, és habitual que cada diumenge estigui en un camp o altre. Segurament acabaràs parlant de futbol, de què van fer o deixar de fer un equip, de si l’entrenador t’agrada més o menys, si aquell jugador està en bona o mala forma.... Però després, a la llarga, acabes parlant d’altres temes, intimant més, anant a fer una canya, o un simplement un cafè i sovint les converses acaben entre rialles, o pel contrari, també pot caure alguna confessió de la vida privada. Aquestes coses són el que fan gran aquest esport.

 

El futbol (i repeteixo, qualsevol esport) manté els valors que una societat hauria de tenir com a eixos fonamentals. Molts cops però, s’oblida aquests valors i fem prevaldre la mala actitud d’un partit concret en què s’ha calentat la situació, però avui i aquí vull tant sols fer un homenatge a totes aquelles persones que amb el futbol no tant sols han crescut com a persones sinó que diumenge rere diumenge mantenen viva la flama d’un esport fent més gran aquesta família.

 

Aquestes línies va per tots els jugadors, entrenadors, membres d’una directiva, aficionats en general, amants del futbol que han passat per les vides de qualsevol futbolista. Aquests segur que entenen a què em refereixo.