En aquests temps de crisi els clubs de futbol han estat dels primers que s'han vist afectats i a molts els ha suposat desaparèixer o reinventar-se. A primer nivell encara queden molts clubs endeutats que no saben com sortir-se'n. No fa gaires dies podíem llegir que el Màlaga no podrà participar l'any vinent en competició europea degut als deutes que arrossega. Els acreedors que no cobren cada vegada són més. Els propis jugadors, els diferents proveïdors, Hisenda, etc. fan cua per tal de cobrar.

De fet si no fos pel que suposa el futbol en la vida nacional per tal d'amagar altres problemes, ja s'hauria pres la determinació part per l'Estat de fer-ne desaparèixer a aquells clubs que no són viables econòmicament.

I, en mig de tota aquesta involució  hi ha algun club que demostra que sap el que es fa, va reduint el deute i normalitzant la situació. No és casualitat és saber fer les coses, tenir les idees clares i envoltar-se d'aquelles persones que les poden dur a la pràctica. 

Estic parlant del Barça, però la filosofia és aplicable a qualsevol club de futbol. Es planteja fer la mínima inversió per tal d'obtenir els resultats que es pretén i es fitxa a Zubizarreta. L'Andoni ja havia demostrat en la seva etapa com a jugador que era una persona amb una formació humana important, que sabia el que volia i com aconseguir-ho, que era un home que posava l'equip per davant de tot i ho seguit fent al llarg de la seva vida. Ara, com a director esportiu, continua posant de manifest que sap el que ha de fer.

El club, com tants d'altres, s'havia gestionat al llarg de molts anys a impulsos esportius, sense una profunda planificació. Calia fitxar algú per que els resultats no acompanyaven i es feia, a qualsevol cost. No s'obtenien els resultats cercats i es feien noves contractacions i, d'aquesta manera el deute es feia més i més gran. D'altra banda els jugadors formats a la Masia que no arribaven al primer equip marxaven a cost zero, sense aportar res al pressupost del Club que havia invertit en la seva formació. 

Ara ja no es així, la filosofia que respecte a la pedrera es va posar en marxa en època de Nuñez, s'ha mantingut, s'ha potenciat i s'ha millorat. Es treballa per obtenir el màxim de cada jugador, per tal de que pugui resultar rendible esportivament per al club , això farà que es pugui estalviar en fixat-ges de jugadors pel primer equip i cas que els jugadors no puguin arribar a triomfar en aquell, es venen a altres clubs i se'n treu el rendiment econòmic per tal de poder incorporar a altres jugadors. Casos com aquests els veiem cada dia, els darrers Giovani, Jefren, Boian i Fontás, als quals es puja al primer equip per tal que no perdin valor i poder-los traspassar en les millors condicions econòmiques.

D'altra banda també es treballa amb sentit de club la renovació de la plantilla, els temes esportius i els econòmics van agafats de la ma. Ara estem veient jugar a Alexis i Pedro i, no juga Villa, veig que tant l'un com l'altre no se'n surten, no aporten res absolutament al joc ofensiu de l'equip, per diferents raons i segueixen jugant en detriment de Villa. Entenc que l'entitat s'ha posicionat tant pel que fa als tècnics com a la direcció esportiva i econòmica i sabent que properament hauran de prescindir d'algun jugador per tal d'incorporar a Neimar , han decidit prescindir de Villa, pel qual en trauran més avantatges econòmiques. 

En el futbol del present i del futur ja no pot anar la part esportiva per una banda i l'econòmica per altra, la gestió ha de ser global i s'ha de tenir bons gestors en ambdues facetes.