Parlar d’Edu Penco és parlar d’ell amb un somriure a la boca. Sempre té quelcom graciós que dir o positiu, i pocs cops se’l podrà veure desanimat o preocupat. Segurament el seu caràcter i tarannà ha fet que aquest any apartat dels terrenys de joc li hagui estat més fàcil de païr.
 

Penco va començar la temporada 2011-2012 com es diu vulgarment “xupant banqueta”, en detriment d’Amador Voces però finalment a la jornada 13 va sortir de titular i des del primer dia va donar grans sensacions a l’eix de la defensa -al costat de Carlos Herrero-. Tant sols va fer caldre un partit per entendre que era el defensa ideal per substituïr a un Amador que acabaria marxant de la UE Valls i ràpidament es va fer un lloc a l’11 inicial. Penco donava seguretat defensiva i acabava la primera volta del campionat consolidant-se a la zona defensiva havent jugat tant sols 5 partits.

En el primer partit de la segona volta, a la mitja hora de joc va tenir que abandonar els terrenys de joc per una lesió al genoll. Més tard sabriem que diria adéu a la temporada, i Penco passava de la gespa a la desesperant graderia. Es va haver de conformar en veure la salvació de l'equip des de la grada, però ràpid va saltar a la gespa a celebrar la permanència amb la resta de companys, que sempre l'han fet sentir un més de l'equip, ja que sens dubte ho era.
 

Durant aquests mesos, Penco ha estat un habitual a les grades del Vilar on sempre tenia un somriure o unes paraules per qualsevol. Fins i tot, quan els mesos anaven passant ja es feia normal veure’l sentat al fred ciment del Vilar. Ell però,no es desanimava i des de la grada sempre acabaves escoltant un riure d’un grup de gent que solia estar-hi pel mig.
 

Els reis han volgut portar-li el millor regal, l’alta mèdica, que fa que quan el míster ho cregui oportú pugui tornar a trepitjar un terreny de joc en partit oficial. Aquell dia, el públic del Vilar l’aplaudirà.

Ben tornat a l’equip!