Deco, en declaracions fetes a determinants mitjans de comunicació de Brasil deia que el millor entrenador que ha tingut ha estat Mourinho i que Pep Guardiola, que ha demostrat ser un bon entrenador, encara ha de demostrar que és el millor un cop obtingui bons resultats en altres clubs.
 

Es pot pensar que les declaracions les fa Deco amb el ressentiment de que Guardiola no el va voler pel seu Barça i també és lícit pensar que Mourinho no es un bon entrenador, que deix els equips per on passa malmesos i que després costa molt tornar a aixecar-los.
 


Ens estem acostumant a sentir com hom "pontifica" en tertúlies radiofòniques, televisives, en diaris i ens volen fer veure que tot es del color que el veu l'opinador sense massa arguments, però en el futbol, com en la vida, ja que no és sinó un aspecte més d'aquesta, quan comences a tindre anys i amb els anys experiència te'n adones que no tot es definitivament blanc o negre, sinó que hi ha més grisos que res.
 


Respecte al que deia Deco deixeu-me fer algunes reflexions.
Sens dubte que Guardiola es un molt bon entrenador, te els fonaments per a ser-ho: es una bona persona, formada en l'aspecte humà, educat, respectuós amb les persones de tots els àmbits, coneixedor profund del futbol per dins i per fora, gran estratega i bon conductor de grups humans. Ho te tot per tal de ser el millor, però sens dubte no n'hi ha prou. Ha triomfat al Barça, ha deixat una empremta difícilment superable, però crec que Deco te raó, ha de demostrar en altres equips que pot fer-ho be. El cas del Barça no és un referent definitiu com es demostra cada dia. En Pep l'ha deixat i l’agafa’t Tito i l'equip segueix millorant. Tito, per la malaltia que pateix l'ha hagut de deixar en mans de Jordi Roura i l'equip segueix triomfant I millorant. Tan mateix ho farien sense entrenador a la banqueta. Hi ha una sèrie de jugadors que li donen una caire a l'equip que no la te cap altre. No només és la filosofia Barça, són els jugadors que l'apliquen; l'equip se'n ressent quan ni hi són els que hi han de ser, ja no es juga igual, les jugades a primer toc donen pas a jugades a dos, tres o més tocs i sense finalització o tornant endarrere per tal començar la jugada.
 


Rijkaard va passar pel Barça, va triomfar i no ho ha fet a cap altre lloc, sens dubte els jugadors hi tenien molt a veure. Luis Enrique se'n va anar a la Roma a instaurar la filosofia Barça per tal de fer la Roma un dels grans d'Europa i va tornar al cap d'un any decebut i esgotat, sens dubte els jugador hi tenien molt a veure en l'aplicació de la filosofia de joc. Ningú més pot fer el que fan Xavi, Iniesta, Mesi, Busquets i Cesc.
 


Mourinho és un mal educat, un egòlatra, un irrespectuós, com a persona ha demostrat que no pot aportar res positiu, però com a entrenador ha aconseguit allò que no ha aconseguit ningú, ha triomfat a tots els equips que ha entrenat. Amb un sistema barroer, pobre tàcticament, que es basa tot en treball defensiu i desplaçament rapit i finalització, però no tothom pot jugar com el Barça, millor dit, ningú més pot jugar com el Barça, ni tan sols els mateix Barça quan no juga amb els titulars.
 


Amb tot això bull dir que no hi els bons absoluts i els dolents absoluts, hi ha professionals que en diferents aspectes són molt bons i en d'altres tenen mancances i l'entorn en que es troben els marca d'una o altra manera. Es la trajectòria al llarg de la teva vida professional la que et marca, una trajectòria en la que treballes amb professionals de tota mena, molt bons, menys bons, simplement bons i també dolents i en aquesta trajectòria demostres de què ets capaç a nivell personal i a nivell professional.