El 2013 ens ha fet tornar al Vilar per veure el primer partit de l’any i davant del CD Morell , en el que ha estat el primer derbi provincial i on per sort dels interessos de la Unió va tornar a treure tres punts importantíssims per la classificació i tanca així el cicle de tres partits com a local amb 9 punts al sac.

 

Sembla que la reacció ha arribat en el moment just, on podem parlar de 7-8 equips que sembla que estaran a la pomada per no baixar de categoría ( Torredembarra, Cervera, Valls, Morell, Sants, Tecnofutbol , Andorra ) i algún equip més que no és podrà despistar com Torreforta, Vista Alegre etc, que veuen que els rivals apreten i no hi ha partits fàcils.

 

Les conclusions que trec d’aquest cicle de tres partits, que penso que són el camí que ha de seguir l’equip per sortir definitivament de la cua de la classificació són les següents.

 

Eficàcia golejadora: s’han marcat 8 gols en tres partits del total de 15 que portem a la lliga; això són 9 punts, els números parlen per ells sols no?

 

Seguretat defensiva: dels tres partits , dos han acabat amb la porteria a 0. Sembla que les victòries han portat seguretat a l’equip, que s’està fent fort a part dels dos porters, que sempre estan tenint actuacions destacadíssimes.

 

Equip llarg: vull destacar la implicació que demostren tots els jugadors, ja que si ens fixem en els equips titulars, sempre trobem variacions de jugadors, ja sigui per lesió o sanció (no pot ser que cada diumenge patim expulsions, ja siguin justes o no, els arbitratges sabem com són a totes les categories) tothom està responent i competint com el que més. Tinc clar que l’equip i el vestidor és una pinya i això es reflexa al camp.

 

 

Del partit de diumenge va tenir una primera part amb més domini local però amb altrenatives d’ocasions amb el Valls jugant al ritme i el futbol d’Ike amb un “Loro” apretant molt a dalt i baix a Cuéllar i amb Miquel en punta amb les arribades de Feliu i Pere. Per contra, el Morell va tenir l’ocasió més clara amb un mà a mà molt clar que Álex va poder salvar i amb un bon inici de Diego Reyes a la mitja punta sumat a les incursions habituals de David Cuéllar. 

 Curiosament desprès de la rigurosa expulsió de Toni Pinilla ,es va avançar La UE amb un bon gol d’Omar caçant una pilota morta al punt de penal i posant el partit de cara pels locals.

 

La segona part els locals van fer un passet enrera i el Morell es va fer amb el domini clar de la pilota i les ocasions on va destacar el vallenc Óscar Pérez, molt incisiu per la banda esquerra, on va marxar de cada duel amb el lateral portant perill cada jugada. 

Cal destacar també a Àlex ,que ens va deixar una latra mà prodigiosa en un remat de cap a l’àrea petita que hagués suposat l’empat.

A poc a poc i amb els canvis, els locals van deixar de patir tant fins que en una pilota aturada i després d’una sèrie de rebots Miquel va tornar a mullar amb la canyeta a punt.

 

Aquí va morir el partit destacant un últim xut espectacular de Palanca al travesser que va impedir al Morell fer un golet, segurament merescut.

 

Diumenge anem a Tàrrega amb la moral alta després de la reacció de l’últim mes: s’ha d’anar amb la idea de treure algo positiu, és l’últim partit de la primera volta i visitem el Vilanova tot seguit; dos camps de dos històrics on la Unió s’ha de plantejar començar a treure algo de positiu. La salvació passa per sumar a tot arreu i quan abans millor, si acabem la primera volta amb 17 punts, la podem considerar com a molt aceptable. Tal i com ha anat tot, ens deixaria molt més a prop de l’objectiu.

 

Per acabar, espero que els temes extraesportius, es resolguin tan aviat com es pugui. Ha costat molt arribar fins on estem ara, tota la feina que es va fer per aconseguir la 1ª catalana , la que es va fer per mantenir-se i la que s’està fent ara no es pot desfer així com així.

 

Posem-nos les piles i remem tots amb la mateixa direcció, que la història aquesta ja la conec i no m’agradaria tornar a veure al club a 3ª o 4ª catalana.

 

Amunt Unió