Enmig d’una situació institucional difícil, la plantilla de la UE Valls està aixecant la situació esportiva. Ningú ja no parla o qüestiona els místers i les mirades estan posades en la Junta, que, després de l’assemblea que es va celebrar fa menys d’una setmana, ha de moure peça respecte al futur de l’entitat. 
 

La situació al club és preocupant. Aquest va presentar un balanç econòmic negatiu aquest mes de gener (-4.000 €) amb una previsió de -12.000 € a final d’any, més els 8.000 € que s’han de retornar a l’anterior president. Això fa que la Junta depengui de la subvenció de la Diputació (3.000 €) i, sobretot, de l’ajuda de l’Ajuntament per poder seguir amb el seu projecte “viable i sostenible”. 
 

El que és clar és que resten poques setmanes per tal de saber el futur de la UE Valls i les hipòtesis estan en boca de molts. No pot ser que el club es trobi en aquesta situació i menys quan la plantilla està reaccionant i té clar que salvaran la categoria. 

Ja va caure fa anys el bàsquet a Valls i tothom sap què ha passat en aquests sis anys posteriors. Quan el futbol sembla que revifa, tornen els problemes institucionals i el futur de la Unió Esportiva no està clar. Totes les parts han de fer un esforç per tal de fer prevaldre els colors d’un club que es va fundar —cal recordar-ho— amb la voluntat d’un seguit de persones perquè el futbol vallenc tirés endavant. La història de la Unió està plena de dificultats, però també plena de superacions. El futbol a Valls no es pot deixar a l’estacada i menys un club que està a Primera Catalana, lluita per la salvació i que en els darrers anys ha lluitat perquè es torni a parlar de futbol en una ciutat. 
 

Potser no se’n recorda ningú que el Vilar es va omplir amb 2.500 persones fa dues temporades? O que la temporada passada hi van anar més de 700 persones, davant de l’Olímpic Can Fatjó? O tampoc no recorden la bona entrada de diumenge amb més de 400 persones? La mitjana dels camps de Tercera Divisió és de 350 persones. La mitjana del Vilar rondaria aquestes xifres.
 

Sí, és cert que falta suport per totes bandes en el futbol vallenc. Tant els que estan dins com els que estan fora ho poden fer millor. La crisi dificulta tirar endavant qualsevol entitat esportiva, però s’ha de ser imaginatiu i, sobretot, s’ha de dialogar per aconseguir tirar endavant i no llençar la història del club a la paperera de l’oblit i més quan és el referent, no tan sols local, sinó comarcal en l’àmbit futbolístic.
 

Vista la situació global potser s’ha d’anar pensant a curt, mitjà o llarg termini de fer un pas més endavant en el futbol vallenc. Fins a quin punt, amb la situació actual i veient cap a on va el futbol català, és beneficiós per a una ciutat de tan sols 25.000 habitants tenir tres clubs de futbol?
 

Segur —i sense ferir susceptibilitats— que hi ha partidaris i detractors, però en el fons, deixant rivalitats al marge, és inviable parlar sobre la unificació del futbol? No seria millor per al futbol vallenc?