Ahir em mirava el que havia de ser un partit de futbol entre el R.C.D. Español i el R. Zaragoza i, la veritat es que de futbol res de res, es va convertir en una lluita, sense sentit,  per allunyar la pilota de la porteria pròpia, que va avorrir fins i tot a aquells que són seguidors dels dos equips.
 

Aquest partit és un més dels infumables que cada setmana ens ofereixen les diferents televisions i dels que podem veure en directe a qualsevol dels camps de futbol de les nostres contrades i en hauria de fer reflexionar sobre aquest esport/espectacle. Ens hauríem de qüestionar perquè cada vegada és més esport – despesa física -  i menys espectacle.

La setmana passada, en el partit entre el Màlaga i el Barcelona el destacat pels locutors que el transmetien era Iturra que, ja ho havia estat la setmana anterior en el partit que es va jugar a Barcelona. Jo crec que per L'Única cosa que es va destacar va ser per córrer molt i per donar moltes coces a Mesi i a tot aquell que se li apropava. El mateix va succeir amb Baena de l'Español, va repartir a dret i tort i va ser el millor per als comunicadors. 
 

Si en el futbol, que hauria de ser un espectacle, al menys els preus que es paguen són d'espectacle, s'hauria de primar el binomi treball més qualitat, no treball més coces. En aquesta línia ens hauríem de qüestionar, com s'arriba a L'excel·lència. Els grans jugadors que avui hi ha al futbol en qualsevol categoria són jugadors que s'han fet a sí mateixos, no n'hi ha cap que hagi estat format en les moltes escoles de futbol que hi ha arreu. El nombre de bons jugadors creix de forma inversament proporcional al creixement del  nombre d’escoles de futbol.
 

Cerques davanters que tinguin imaginació, que tinguin qualitat i que tinguin gol i els trobes en comptagotes. 

Cerques migcampistes amb qualitat, que recuperin i tinguin la qualitat suficient com per a generar futbol i no els trobes.

Cerques defenses que facin quelcom més que llençar la pilota de qualsevol manera i no els trobes.
 

Cerques porters que sàpiguen estar sota els Pals, sortir quan cal, jugar amb les mans i amb els peus i no els trobes. 


Davant tot això que és el que no funciona. Si els nostres fills van a l'Institut o van a l'Universitat i no en surten formats, ens platejarem que és el que falla, haurem de fer un judici crític i canviar quelcom. Si no som objectius i considerem que tot va be, mai millorarem. No pot ser que tots els alumnes siguin tant dolents, que no tinguin la mínima qualitat com per a finalitzar amb èxit els estudis. O be el projecte curricular o be la manera de formar o els formadors no funcionen. En aquest cas potser caldria fer el mateix. Es possible que amb la quantitat de escoles de futbol que hi ha, no surtin jugadors de futbol formats amb uns mínims de qualitat que permeti que la pilota es bellugui amb criteri i vagi on realment es vol i no a qualsevol lloc menys on ha d’anar. 
 

Vaig trobar a faltar a Verdú. La veritat es que planyo a jugadors com ara Sergio García que ahir es va oferir una i altra vegada i mai va rebre la pilota amb avantatja per tal de jugar-la, es va haver d’avorrir molt i, a més, encara havia d’aplaudir al que li donava malament. D'aquests n'hi ha a tots els equips, et passes el partit desitjant que li arribi la pilota per tal de poder veure quelcom imaginatiu, de qualitat. Que la toqui Sergio García, que la toqui Verdú, que ho faci Iniesta, Xavi, Mesi, etc. El futbol es de quatre que tenen el que s'ha de tenir, imaginació, qualitat I ganes, ells fan futbol. A allò que juguen els que només en tenen ganes, no es futbol, es qualsevol altra cosa, lluita grecoromana, atletisme, etc.
 

I, mentre tant l’entrenador ha d’aconseguir salvar la categoria. Hi ha entrenadors als que els han de fer un monument a l’accés al estadi: Els Pochetinos, Lotinas, Mendilibars, Jiemenz, i un llarg etcètera, que s’han de guanyar a vida i per tant suporten allò que és insuportable i fan que els seus equips es mantinguin a la categoria amb només unes gotes de qualitat.

Crec que s'hauria de fer quelcom, potenciar la imaginació del jugador, reforçar la qualitat tècnica, millorar els coneixements tàctics i la formació humana. Aquests han de ser els continguts bàsics del projecte curricular d’una escola de futbol.  cas que no sigui així, el futbol es mor. 
 

S'ha de esmerçar molt temps en la formació dels jugadors en aquestes dues condicions i això no es possible si des de el primer moment, de prebenjamí, ja es posa per davant la victòria sobre l'aprenentatge. Es talla la imaginació per que es perd la pilota i es treballa durant la setmana per tal d'obtenir la victòria, no per millorar tècnicament, tàcticament i créixer com a persona.