Estic segut davant el televisor, veient el partit Madrid - Barça, de la Copa del Rei, amb la meva dona i el meu fill i comprovo com el partit, per moments, es descontrola, com es embogeix i la pilota va d'un costat a l'altre, sense massa sentit, com els jugadors del Barça la perden i es converteix en un rapit contracop que genera perill a la porteria de Pinto, però de cop, sense voler va a parar als peus d'Iniesta i, tot comença a tenir sentit, el futbol agafa la dimensió que ell vol, atura la pilota, l'acarona, la amaga, canvia el ritme i la posa on vol, on pot fer mal a l'equip contrari. Sempre sap el que ha de fer i sempre aconsegueix fer el que vol. 
 

No hi ha cap altre jugador al món com Andrés Iniesta. Podrem dir que Mesi es insuperable, que es el millor, podrà rebre tantes pilotes d'or com anys li queden de jugar a futbol, però serà per que trencarà tots els rècords golejadors que puguin existir. Mesi es un gran jugador, amb una tècnica depurada, amb una velocitat insuperable, amb un canvi de ritme brutal. Xavi dirigirà l'equip com un bon director d'orquestra, però el futbol és quelcom més que totes aquestes qualitats i totes aquestes les té l'Andrés Iniesta. Té una tècnica superior als altres, un posicionament del cos que fa que no li puguin prendre la pilota sense fer-li falta, un desplaçament únic, una visió del joc immillorable, sap donar-li al seu futbol el ritme que necessita el seu equip i a més sap marcar gols quan cal. 
 


Em vaig passar el partit dient a dintre meu: si us plau doneu-li pilotes a Iniesta, però l'equip te tendència a sortir jugant sempre per banda dreta. A la banda dreta hi ha treball, rapidesa, voluntat i també certa qualitat, però a l'esquerra hi ha Iniesta. A la vida sempre que hi ha problemes s'ha de cercar a aquell o aquells que els poden resoldre. Si us plau, quan hi ha problemes dins al camp, quan no et pots desempallegar del marcatge del contrari, quan no ten surts de res del que proves, quan no saps com ho has de fer, ¡ doneu-li la pilota a Iniesta ¡, joc trec la veu, del televisor, me'n canso de sentir tantes bajanades subjectives i m'encanto mirant les jugades de l'andrés, no sembla futbol el que surt del seu cap i de les seves botes, sembla ballet, però la seva parella és la pilota. 
 


Si us plau, Tito, Jordi, no l'amorreu tan a banda Esquerra, deixeu-lo jugar més centrat, ell és L'ànima de l'equip, el fa bellugar, li posa la música. El futbol de toc es pot jugar amb altres jugadors, però comença a tenir sentit quan li arriba la pilota amb ell. Que participi més en benefici del Barça, dels seus socis i seguidors i de tots aquells als que ens agrada el futbol. 


Finalitza el partit, com tants d'altres i les diferents cadenes de televisió, les ràdios voten al millor jugador, en surten molts, però ell sempre està en segon pla i en canvi és L'essència del futbol, du a la pràctica allò pel que l'espectador paga, l'espectacle del futbol.