Hem de donar l’enhorabona en el partit del Reddis al redactor d’El Vallenc, que, en comptes de dedicar-se a fer moltes fotos del partit, es va dedicar a fer fotos de la grada, on va trobar la cara del nou entrenador del club, Jordi Rojas, que cada setmana veu dos o tres partits de la Segona Catalana, perquè li agrada i gaudeix de la seva professió.
 

Fa dues temporades va fer una campanya de somni a la Canonja, en la seva segona fase. Té opcions de salvar la UE Valls. El repte com a professional el tindrà, però haurà de fer dues coses al vestidor. Primer, una teràpia i, després, netejar el que no vulgui seguir la seva doctrina. El Valls és un serial televisiu. Fa dues temporades amb l’ascens in extremis contra el Camp Clar, durant el qual, fins i tot, es va canviar d’entrenadors. La passada temporada van salvar la categoria gràcies a dos homes de futbol, el president Francesc Martí i l’entrenador Isaac Fernández, però la vella guàrdia va marxar a casa cansada amb l’ajuntament i amb les promeses de no donar suport per unir tres equips d’una localitat on cadascú va a la seva. Amb el fet de no donar subvenció a la UE Valls, cauria pel seu propi pes.
 

Passa en poques parts de Catalunya que una petita població com Valls tingui tres equips amateurs i, a més, que un president sigui de dos clubs. Surrealista? Però més ho és aquesta temporada que no la van dissenyar bé. Massa canvis. Li vaig dir al Francesc, redactor en cap d’Esports del setmanari El Vallenc, que la UE Valls baixaria. “Que pessimista que ets”, em va respondre. Li vaig dir: “Fa tres temporades vaig dir que la UE Valls pujaria, i va pujar. El canvi d’entrenador no és la solució. Ho van fer a Torredembarra i les coses segueixen igual. Que serveixi l’exemple dels 18 equips de la Segona Catalana que no han cessat ni un entrenador. El que no està va marxar per discrepàncies amb la directiva (Roda de Berà). 
 

Van fitxar Reverté com a golejador. Jo crec que no calia. En el planter del Valls sobraven jugadors. De miracles, en quedaven pocs, ara arriba un nou déu, Jordi Rojas, el salvador. Diumenge arriba el millor equip com a visitant, l’Amposta, amb set victòries, un empat i dues derrotes. Si perd el  Valls, tocarà resar; si guanya, l’esperança hi serà, però l’única il·lusió com a amant del futbol de Tarragona seria veure la UE Valls consolidada a Primera Catalana amb gent de casa i un sol club, un filial a Tercera Catalana amb jugadors tan sols de 20-21 anys i una escola integrada. 
 

La solució de la UE Valls és de posar pedaços tota la temporada; potser l’ascens a Primera Catalana ha fet bé i ha fet mal. Tant de bo que no passi com en temporades anteriors, que es va baixar de Preferent a Segona Regional en un tres i no res. Sort pel  Valls i per Jordi Rojas. La seva afició, que és el més important, es mereix el millor.