Temps i espai

Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser
Des de fa setmanes el Barça rep un gol, com a mínim, cada partit i la major part de gols arriben en centrades de banda dreta que finalitzen a l'esquerra de l'atac de l'equip contrari, es a dir centrada per la banda de Jordi Alba i finalització a la banda que defensa Dani Alves. Així han rebut gols de la Real Sociedad, del Madrid, del Getafe, del Granada, etc. i, sempre s'acaba amb la consegüent escridassada per part d'algun jugador a Dani Alves, demanant-li no se ben be que.
 
Els aspectes defensius en el futbol, en qualsevol lloc de camp es basen en gestionar be el binomi espai/temps. Si a l'adversari li restes temps o espai dificultes molt la seva acció, la pots arribar a impedir o, com a mínim a dificultar evitant la bona centrada. Aquesta es una qüestió que es pot treballar per tal de millorar amb qualsevol jugador i en qualsevol edat. No entenc per que no ho pot fer el Barça. La veritat és que el posicionament defensiu no empitjora si el lateral s'apropa uns metres més al jugador que te la pilota per tal pressionar la recuperació. Ara es marca amb la vista, a una distancia que permet la centrada amb tota la tranquil·litat i cal aproximació, de tal manera que l'atacant no tingui ni el temps per a pensar, ni l'espai per a centrar i d'aquesta manera s'estalviarien molts gols. 
 

El jugador que tanca la defensa, al qual s'esbronca quan es rep el gol, estarà sempre en desavantatge respecte a l'atacant. El defensor està en estàtic, aturat, sense altres elements que l'ajudin a enlairar-se per tal de poder treure la pilota i L'atacant ve del darrere sumant força i velocitat. 
 
La pressió sobre el que centra ha de ser real, l'atacant s'ha de sentir intimidat per la presencia del defensor. Amb temps i espai es bo casi qualsevol jugador. 
 
Val la pena provar-ho. 
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser