Vagi per endevant la meva felicitació i desitg d´èxits a la totalitat de la nova junta directiva que ha de regir el destí més inmediat del CF VILANOVA.Persones d´altra banda totes elles capacitades ( no conec MIGALLON un dels dos nous membres junt a “ SISCU “ BARBERÀ i per tant no el jutjaré ).
 

Vagi també per endevant el meu malestar per la injustificada exclusió o no continuïtat a la junta directiva d´homes tan capacitats com el que més de RAUL SÁNCHEZ i JORDI MARTÍNEZ, exclosos per ser “ amics de “ o de “ la corda de “,( meva clar ) no pas per altres motius, o més ben dit els motius que ha donat ANGEL CALVO, son de pati d´escola, on si més no per uns moments el nou president sembla que encara està.( el Jordi, el Raul i jo mateix, ja fa temps ens afeitem i tenim pel allà on no sona).

Cal no oblidar que un té els diners, i altres tenim l´experiència. O el que és el mateix.Quan un hi va, els altres ja hem fet tres viatges. Mala manera doncs de començar, crean barreres, fronteras o sectarismes. Ja se sap ho diu el refran, que “ quan un sembra vents, normalment recull tempestes “.
 

Dit aixó, tampoc estic gens d´acord amb ANGEL CALVO quan manifesta que “ el vilanovisme està més viu que mai “ . Al contrari està més mor que mai, i el que sí està ben viu, som uns quans que mai el deixarem morir, ni deixarem que d´altres el malmetin o se n´aprofitin. El vilanovisme des de fa uns anys pateix una importantísima devellada, que sols els èxits esportius, que no econòmics el faran revifar. Si no hi ha victòries no hi ha èxits, i si no hi ha èxits, malgrat eixugis el deute econòmic un dels objectius lloables de CALVO, no hi haurà resurgir social, ni aquí ni enlloc gairabé.
 

De “ Siscu Barberà “ poc a dir. Home de futbol de tota la vida, amic de fa molts anys, que extranyament encara és a la Federació Catalana, i dic extranyament, perquè sempre havia manifestat, que està al club i a la Federació no era compatible ¿?. Sembla que ara ja ho deu ser. Pot fer una bona tasca al primer equip…si ANGEL CALVO, el té com quelcom més que una figura decorativa amb poc o gens marge de maniobra.
 

El principal repte que ara mateix és trobarà la junta directiva, no és pas la delicada qüestió econòmica, sinó donar-li el tomb a un primer equip que ha caigut en picat a les darreres jornades rendint molt per sota de les seves possibilitats.

En quan a l´esquema o estructura de la nova junta directiva, continuo pensant que és un error que el 80 % dels membres(com amb Esquiu) siguin i estiguin més preocupats del futbol-base que no pas del primer equip, i a on ara curiosament s´hi poden afegir encara més problemes.
 

D´una banda, la presidencia d´ANGEL CALVO, motivat, il.lusionat, capaç i amb maniobrabilitat econòmica però que de tots és ben conegut delega poc i deixa poc marge d´actuació a altres persones.
 

Home de pensar i d´actuar inmediatament,( massa “pany de cop “) de vegades tan inmediatament que no medita prou el que fa, o el que fa acaba molestant, precisament per no consultar ningú. Si ara a més observem que el vicepresident primer, MIGALLON és l´home de confiança  seu i treballador alhora d´ell, és corre el risc de que les “juntes directives es facin a l´empresa “ i arribin decidides i amanides al camp dels Alumnes Obrers, amb el malestar que pot generar aixó a la resta de directius. D´altre banda és corre el risc també, de que el soci i l´aficionat entengui que ara qui mana fa i desfà, és juga i és veritat el seus diners, i que per tant els socis cada vegada menys i menys motivats, acabin passant de tot entenent que el CF VILANOVA és en realitat  el CF CALVO. No dic hagi de succeir però coneixent els actors d´aquesta pel.lícula, em preocupa certament.
 

Sigui com sigui ANGEL CALVO farà bé penso, d´apropar el club al soci perquè se´l senti de nou seu, i no el cregui no ja segrestat, sinó propietat, o “comprat “ per una especie de xeic, no àrab però si català ( o castellà ¿ ). I està clar, mai oblidar, que si no hi ha equip competitiu, no hi ha victòries, sinó hi ha victòries, no hi ha èxits ni ascens, i a la fi aixó suposa que els que ara li donen copets a l´esquena, possiblement després demanaran la seva marxa del club per la porta del darrera i oblidant tots els mèrits que hagi poc o molts contret. Un altre dia , parlarem del projecte esportiu, quan és conegui.
 

Finalment sumar-me al dol per la mort de l´expresident, RAMÓN CENTAÑO.