Ja han passat dies però encara no s'han paït les derrotes contra el Milan i contra el Madrid i, jo crec, que no tan sols pels resultats que es van donar, sinó per la forma en que es van produir. L'equip no va estar bé a nivell col·lectiu i la major part dels jugadors tampoc ho van estar a nivell individual.
Dies abans els mitjans de comunicació apostaven que farien a Madrid amb Mourinho, cas que perdés aquests partits i després fos eliminat a Europa. Ja li feien la pell, i ves per on ha succeït el que ha succeït
No és bo mirar-se massa el melic i pensar que tot es fa bé. Aquesta actitud en qualsevol cosa que es faci a la vida porta a no millorar mai. Si tot ho faig bé, per què he de canviar? I també passa en el futbol. De vegades llegeixes cròniques que una setmana darrera l'altre, passi el que passi al camp l'equip dels colors de qui l'escriu ho ha fet tot bé. No ha guanyat per què l'àrbitre els ha perjudicat, per mala sort, per..... per..... per, excuses i més excuses. 


El moment de feblesa del Barça no s'ha produït en tres resultats adversos, al Camp del Milan i contra el Madrid. Ja fa setmanes que l'equip no va bé, que pressiona la recuperació de la pilota, que es trenca quan perd la pilota entre els que defensen i els que no, que està lent, físicament cansat, apagat, sense idees, o més ben dit, sense força per tal de dur a terme les idees que te i d'aquesta manera ja no surt allò que fa un mes sortia. Els jugadors, a nivell individual estan igual, apagats, sense força, el cap vol, però el cor no pot. 
Es diu que està encaixant molts gols. L'equip no defensa bé i és veritat, cal preguntar-se perquè i sens dubte se'nadonarem que aquest equip mai ha defensat bé des del darrere. La seva virtut ha estat recuperar la pilota a la sortida de l'equip contrari, la pressió que només ells eren capaços de fer i que ara no fan.
 

En defensa s'ha perdut un jugador, fins que Abidal pa patir la seva malaltia en defensa eren tres jugadors, ara només són dos, sigui Piqué i Puyol o amb Mascherano, les dues bandes són dos atacants que ni saben defensar be, ni poden alhora atacar i defensar bé. Només es pot atacar per les dues bandes des de la defensa si es pressiona la recuperació de pilota de l'equip contrari tan aviat com es perd. Els adversaris o han vist i ara les desmarcades de ruptura es fan de dins cap fora , per tal de rebre a l'esquena dels laterals.
L'entorn, d'altra banda continua fent el seu camí, reforçant l'autoestima amb les declaracions d'uns i altres: guanyarem, remuntarem, som els millors, s'ha de tenir fe en aquest equip que ho ha guanyat tot, el Nou Camp serà una olla a pressió, ...... i un llarg etcètera. Tot això està molt bé, però aquesta cançó ja l'ha hem sentida abans. No fa massa els jugadors, que havien perdut a casa davant el Madrid a la copa, deien que al Bernabeu tot canviaria; també ho deien els mitjans i els opinadors, però no va canviar res. 
 

No n'hi ha prou amb que vagi gent al camp, am que aplaudeixi i animi als seus jugadors, no n'hi ha prou amb posar als millors del món sobre el terreny de joc, cal que els tècnics analitzin críticament el que ha estat passant i plantegin una solució futbolística, amb canvis tàctics i segurament també canvis de jugadors. Veure a Jordi Rouraper televisió amb cara inexpressiva davant la derrota, sense saber que fer, no va ser massa engrescador. 
 

Els tècnics han de saber abstreure's de tot el que es diu i permetre que els arbres els deixin veure el bosc. Només plantejant coses noves, que puguin sorprendre al rival podran superar al Milan, que no ho dubti ningú que vindrà a defensar amb deu i l'onzè es quedarà en punta per tal de córrer totes les pilotes que li puguin llençar. Si no és així tornarem a sentir la mateixa cançó per par de tothom: ho hem donat tot però no ha pogut ser. Es pot guanyar o es pot perdre, però al camp hi ha d'haver idees i si no surten com vols, s'ha de saber canviar i ser valent per tal de fer-ho.