Això és afició. Ni en partits de la Segona B hi ha tants espectadors!. El derbi Alcanar-Jesús i Maria es va escalfar durant la setmana. El J. i Maria va demanar la presència dels Mossos d’Esquadra per al partit, a Alcanar. Em pregunto jo si això va ser una estratègia per a despistar a l’Alcanar? Si és així, va funcionar-li. Però la realitat, sigui com vulgui, és que com es viu, com vivim, el futbol en aquestes comarques, La forma és espectacular. Vaja, que això passa en la última jornada i a la Fanecada han d’acudir fins els Geos.... 

El que no entenc és que es designés a l’àrbitre Francesc Roca i després hi hagués un canvi i aquest àrbitre va xiular el R. Bítem-Cunit. Quins misteris de la Federació i les designacions. Però quina grandesa la del futbol. De perdre aquest partit, el Jesús i Maria estaria gairebé KO per a poder aspirar a cotes més altes. Les dues jornades anteriors, ni el joc ni l’actitud dels roigiblancs va estar a l’alçada. Va perdre en temps afegit al camp del Catalònia i després, a casa, va caure amb el Roquetenc, i això que anava guanyant. La moral podia estar per terra i van anar a Alcanar, reben un gol i llavors va aparèixer el mag de Sebas. Primer empata i després fa el gol de la victòria. Un jugador que té més núvies per a la temporada propera que arròs hi ha al Delta... Què bé que s’ho passen les aficions aquesta temporada! tan la de la Cava com la del Jesús i Maria. No solament estan a la part alta, lluitant per l’ascens si no que a més viuen partits d’alt voltatge. Com si fos un Madrid-Barça. 

Com es viu el futbol a l’Ebre! Es digne d’admirar. Gairebé cada cap de setmana espectacles dantescos dels jugadors, enrenous als camps, àrbitres que fan més gran la festa si no tenen el seu dia... Vostès s’adonen de que quan xiula una dona, si que es trauen targetes, si que hi ha tensió...però la cosa no va a més. 

En un altre capitol explicaré perquè passa això.  Penso que a la Cava estan contents per la victòria del Jesús i Maria perquè per ells és més temud l’Alcanar. El Catllar va aiguar-li la festa després de set victòries. El rècord es va trencar. Aquest cap de setmana veurem algun resultat sorpresa. En les jornades 22 i 23 va perdre el Jesús i Maria. En la 24 l’Alcanar i la Cava. Qui serà el damnificat en aquesta jornada? La Cava visita l’Ampolla, que està en un bon moment. L’Alcanar té un partit trampa a Gandesa, equip al que dissabte van fer-li quatre gols. Això va en contra de l’Alcanar. El mister Enric Aleixendri els farà suar tinta aquesta setmana als jugadors de l’equip de la capital de la Terra Alta.  

Fa dues temporades van liar-la els de l’Alcanar contra el Valls amb un camp ple amb 1000 persones. Van fer campanya amb el cartell per anunciar el partit, amb la foto dels Gladiadors. Em compten i em costa creure que els partits Alcanar-Jesús i Maria del primer equip i de futbol base, en algunes ocasions, han estat caldejats. La setmana passada va escalfar el partit el Jesús i Maria demanat ajuda a Déu, a Jesús, a l’Esperit Sant i a la força pública. L’equip estava amb la moral molt baixa. Això és el futbol de les Terres de l’Ebre. Som diferents. Per això enguany els tres primers equips de Segona són ebrencs. I els tres estan que trauen xispes entre ells.

Jo no ho comprenc. Però si això dóna vida i salsa al futbol i als pobles i és molt important per oblidar els problemes quotidians. La història no acaba aquí. Aviat arriba el derbi Tortosa-Jesús i Maria. Hi haurà coets, focs artificials... no sé si les directives s’abraçaran intensament... la història continua. La setmana propera, capitol 345 d’aquesta Segona catalana. Està que crema... Com vaig dir temps enrera, no som la Quinta Provincia. En quant a futbol, som d’un altre planeta.