Sóc soci compromisari del FC Barcelona. L’article 25.2 dels estatuts diu: “Per a sol·licitar una asamblea extraordinària es precisa un 10% dels socis del club o el 30% de socis compromisaris que aprovin la petició.

Estem parlant d’uns 15.000 socis o de 1.350 compromisaris, són cantitats que poden semblar petites però que en realitat són importants, ja que un no coneix a tanta quantitat sol·licitada donat que a l’estadi un pot conèixer als seus veïns de la seva localitat. Un no pot conèixer socis residents de la mateixa ciutat i més si és petita. Si parlem ja d’una ciutat important és molt difícil coneixèr-se com a socis pel que no és fácil conseguir els suports necessaris per tal fita. Per altra banda, un no pot disposar de molts mitjans per intentar fer-se veure i notar per sol·licitar els mencionats suports.

En una reunió de compromisaris, prèvia a l’assamblea ordinària del passat any, amb la junta directiva, es va preguntar si un tindria accès a les dades dels socis del club, sent la resposta negativa, donat que són secrets (lògic). La següent pregunta va ser sí el club és dels socis, i repeteixo, de lógica, que les dades siguin secretes, ¿Perquè les candidatures per a presentar-se a president de l’entitat, ells com a socis que tenen que ser si poden tenir dret a totes les dades? El silenci va ser la resposta.

No creuen que és una discrimació? Hi ha socis i socis. No tots som iguals amb els mateixos drets.  És una discriminació donat que jo no tinc drets a les dades i ell si perquè té més poder adquisitiu i pot presentar-se (no qualsevol pot presentar-se encara que es digui que si) a ser escollit president i més d’una institució que “És més que un club”, encara que a Espanya no hi hagui presidents que siguin de clase baixa o mitja.Perquè avui en dia per la situación que està passant el país hi ha clases socials, o baixa o alta; encara que sempre hi ha alguna que altra excepció hi ha sabut donar-li les tecles per ser president d’un club esportiu.