Quatre equips lideren les classificacions de la Segona Catalana. Alcanar, el gran tapat, que va tenir la seva crisi entre les jornades 7-13; el Jesús i Maria, el nou líder, que porta quatre jornades sense encaixar un gol i va tenir un moment difícil entre les jornades 17-23; el Catllar, que ha anat de més a menys, tan sols va tenir un sotrac entre les jornades 1-5; la Cava, l’etern aspirant, així porta 21 temporades i la crisi li va arribar en el pitjor moment. 

Diumenge li esperava un partit trampa a Remolins i així va ser. Els quatre equips estan agrupats i separats tan sols per quatre punts. Sembla que dormen junts.

Els puc confirmar al cent per cent que dos equips de la Primera provincial de Tarragona han decidit renunciar a l’ascens, siguin campions o passin la promoció. Per respecte i discreció no diré els noms dels clubs. Les raons són senzilles, perquè no volen ascendir.

El president d’un club diu: “A Primera Catalana necessiten més diners i sofrirem tota la temporada. A la Segona Catalana gaudirem tota la temporada.” Un altre club: “Hem fet números i no ens surten. La Primera Catalana és deficitària per a nosaltres. A més, tenim desplaçaments a Barcelona. Els diumenges aixecar-se a les sis del matí i 300 km d’anada i tornada. En aquesta categoria, gaudirem més.”

Ull a la dada. Si el campió renuncia a l’ascens i el que promociona no passa l’eliminatòria, no ascendiria cap equip de la Segona Catalana. 

A la Tercera Catalana grup 3, el líder, el Llorenç, quasi que ha decidit renunciar a l’ascens i el segon classificat, el Tancat, no vol ascendir i més del mateix els que el segueixen, el Tancat i el Vendrell. Recordem que en la temporada 2005/06, el Vendrell va renunciar a la Primera Regional i es va salvar l’Alcanar.

Les raons de renunciar dels equips de Tercera Catalana de Tarragona que m’han donat aquests clubs són aquestes, entre d’altres: els ajuntaments han retallat, els espònsors són cada vegada menys, els arbitratges costen 156 euros a Tercera Catalana, costen 300 a Segona Catalana. Al Vendrell van justos, fins i tot, per pagar els àrbitres. La meitat dels desplaçaments són a les Terres de l’Ebre, més gasolina, s’ha de fer un equip més competitiu...

Vostès es diran que si és normal que tants equips no vulguin ascendir. Recordem que ja està passant a Segona B en les darreres temporades, que descendeixen per impagaments i molts clubs de Primera Divisió es troben en procés concursal. 

Per tant, la crisi fa mal i ja toca campanes a les altes esferes. Que consti que els sis equips que han decidit no ascendir potser demà alguns canvien d’opinió. El món del futbol canvia a cada segon.