Recordo que fou la temporada 82/83 quan vaig sentir parlar per primer cop de les compensacions. Recordo que el Tortosa havia pujat a Tercera divisió, després de set anys entre la Preferent i la Primera regional. I en la lliga del retorn a Tercera, l’equip va quedar el 17è. O sigui, el quart per la cua en un grup de 20. Teòricament s’havia salvat, perquè només baixaven tres. Però el descens de la Segona B d’un equip català, el Girona, comportava el descens per compensació d’un quart equip de Tercera fins a la Preferent. La única opció que hi havia de permanència era que l’Olot, campió, o el Figueres, subcampió, pugessin a la Segona B en les promocions.

Recordo que l’Olot va caure amb l’Arosa gallec mentre que el Figueres va superar, en la ronda decisiva, el Sevilla At.. I si no em falla la memòria, crec que va ser als penals. El Tortosa es va salvar. Posteriorment, he viscut les compensacions ja molt més prop, fins i tot com a jugador. I sé que creen molta incertesa. Ja en una època més recent, la campanya 88/89, la Tercera divisió es va ampliar a 22 equips. 

No recordo exactament el motiu, però si que va haver-hi cert enrenou. També he de dir que el grup de Tercera que ha estat en alguna ocasió de 21. Sigui com vulgui, hem de tornar a l’actualitat i al que ens afecta. I la possibilitat de que hi hagin nombrosos descensos tarragonins de Primera catalana. Jo crec que els equips de Segona, per al futur, el que han de fer és parlar al seu moment i fer propostes en assemblea. L’opció d’ampliar la Segona Catalana a 20 equips, sempre que hi hagin tres o més descensos tarragonins de Primera, potser estudiable. Només és una idea. 

Però llavors també entenc que el problema s’origina a la temporada següent. S’hauria de buscar la fòrmula per reajustar-ho poc a poc. No és fàcil. 

No obstant, temps i persones n’hi ha per acabar-ho de pensar.  I els clubs han de plantejar alternatives.