Aquest mes d’abril El Vallenc ha fet 25 anys i el seu èxit només ha estat un. Apostar per la comarca i arribar allí on sabíem que ningú hi arribava. Aquest lema que m’ha acompanyat no tant sols els anys que porto de cap d’Esports del setmanari sinó també al llarg de la meva vida per vinculació familiar, ha estat, entre moltes altres coses molt importants, el resultat de la creació de El Travesser.

“Allà on ningú arriba”. Aquesta frase cobra molt de sentit si parlem de la informació que El Travesser publica dia a dia els 7 dies de la setmana els 365 dies l’any. Si El Travesser no existís ni El Vallenc tampoc, ningú analitzaria en profunditat els equips de Valls amateurs, i aquí està la clau de l’èxit d’aquests tres anys que El Travesser encara no ha complert.

La meva voluntat d’aportar el meu gra d’arena envers el futbol català i també el futbol femení va venir quan vaig decidir tocar també les categories que es trobaven els equips immersos en les categories dels conjunts vallencs. El motiu eren dos. El primer, per poder oferir informació als lectors de Valls, comarca i província sobre que estava passant envers la categoria que els seus equips es trobaven immersos. La segona, i per això no menys important, per aglutinar en una mateixa pàgina informació de #1cat2 i #3cat3 i també de Segona Divisió femenina #2afutfem, un fet massa poc habitual i que ara mateix, tant sols es pot trobar en portals com Golcat.com o Esportfemení.com, en les seves besants respectives.

Diumenge vaig desplaçar-me com un diumenge qualsevol al partit que la UE Valls jugava fora de casa. Tocava el Guinardó, un estadi per mi especial ja que és el camp on pitjor ho he passant cobrint una informació esportiva. Aquell dia, i deixeu-me que em surti del tema un moment, tenia al meu costat a Elena Grausen i Francesc Martí, i segur que d’aquí molts anys, encara recordarem aquell dia i, ho farem amb un somriure.

Tornant al tema, a la mitja part del partit entre Martinenc i UE Valls, s’aproxima a on estava jo, un jugador del Martinenc. Era Sergi Rueda, dorsal nº 2 del club barceloní i va venir a donar-me l’enhorabona per la pàgina web. Vaig deduir, de les seves gratificants paraules que si va venir a agrair l’existència de El Travesser venia a ser perquè li agradava que una web parlés dos cops per setmana del seu equip –prèvia del partit i anàlisis del partit-.

La clau, avui dia està parlar d’allò que el ciutadà l’interessa. En el meu cas sobre el futbol modest, un futbol modest que ha quedat palès en moltes ocasions que si que interessa. En els darrers 3 mesos El Travesser ha rebut més de 20.000 visites però el que és més interessant, tenim 7.000 visitants únics. A tota aquesta gent que cada dia o cada setmana entre a la web i que personalment o via xarxes socials dona suport a l’existència de El Travesser, els vull agrair públicament que facin possible tirar endavant aquest projecte innovador a tot Catalunya.

Perquè fem del que t’interessa les teves il·lusions.