Estem en la recta final de la temporada. Moment de fer balanç. Poc se’n parla i se n’ha parlat d’un històric en hores molt baixes com és el CD Tortosa.

Segons com es miri, ja va bé. De totes formes, cal fer valoracions, com les he fet en altres moments, baix dues perspectives. Però amb la sensació de que actualment el sentiment existeix d’una forma oculta, amagada. Vaig tenir l’ocasió de parlar fa unes setmanes amb un soci dels més veterans, d’aquells que estima el club. I d’aquells que podria ser un referent. Em va manifestar,  mal que li pesava, que havia deixat d’anar al futbol.

Amb tots els respectes per als rivals de la categoria, estava desil.lusionat perquè el Tortosa estigui jugant a Segona catalana. Segurament, és una posició compartida per altres socis o fins i tot per aficionats que han deixat de ser-ho. “Es que del CD Tortosa, a la ciutat, no se’n parla, ni per a bé, ni per a mal”. Sigui com vulgui, la situació actual i les perspectives de futur preocupen. No obstant, tampoc es fa gaire per ajudar. L’època és la que és i hi ha poca gent que desitji assumir riscos o tenir més maldecaps. Aquí és on cal veure les dues perspectives. D’entrada, com he dit altres dies, s’ha d’agrair al president i als membres de la junta que queden per estar-hi. Si no estessin ells, o si decideixen plegar, el futur del club seria molt incert. Una altra cosa, ja posats, seria analitzar la seua gestió. Esportivament, els resultats parlen per si sols.

L’ay passat, l’objectiu de salvar la categoria no es va aconseguir i res o poc es va fer per intentar-ho. I en aquesta temporada, aquesta és la impressió, no s’ha pogut avançar i potser s’haurà de començar de zero altre cop. Pel tema econòmic, la manera en què es va trobar  la directiva el club ja sé sap que fou caòtica. Molt. I també és cert que això ha pogut frenar l’impuls i la il.lusió inicial. I és que tampoc, tot i rebaixar dèficit, s’ha assolit del tot l’objectiu plantejat en aquest sentit. Els jugadors van viatjar a Cunit en cotxes i, fent mesos que no cobren, van haver d’avançar la despesa de benzina. “Només cal veure quina celebració ha fet el CD Tortosa del seu centenari. Això indica l’interès que existeix”, em recordava el soci esmentat abans.  H

i ha clubs com R.Bítem, la Cava o Jesús i Maria, per exemple, que s’apliquen molt. Potser ho senten i ho viuen més?. No ho sé. Però a Tortosa el sentiment pel club sembla que trigarà a recuperar-se. I això, que quedi clar, no és només responsabilitat de la directiva actual. És de tots.