S’acosta el final de temporada i la lliga quasi que està llesta, però els que diuen que s’estimen al Club, al Barça, ja belluguen els fils, ja fan pressió des de els seus altaveus per tal de remoure les entranyes i aconseguir allò que volen. No s’ha pogut arribar a la final de Champions, s’ha caigut davant els alemanys donant una pèssima imatge en tots els aspectes: especialment en el físic i en el tàctic i tot ha canviat. Aquelles veus que fins fa quinze dies deien que s’havia de confiar en aquest jugadors, que ens havien donat molt, que no es podia guanyar tot i que fins els millors perden ara veuen problemes per tot arreu.

Tito, que fins ara havia demostrat que era un bon entrenador, ja no serveix. Zubizarreta que semblava que era un home assenyat, que amb pocs calés aconseguia fer rutllar l’equip, ara s’ha de criticar per que no ha sabut fer els deures i l’equip s’ha descompensat. No s’han fer les coses com s’havien de fer: Messi havia d’haver descansat més; d’aquesta manera no s’hagués trencat. Ha de jugar més Bartra, també Tello. La Culpa la te Song que ara resulta que no pot jugar de central,.... I així un llarg etc... 
 

Avui llegeixo un diari esportiu i l’Andoni Zubizarreta declara que ell defugirà el soroll que fan alguns i seguiré fent el seu treball com l’ha fet fins ara, que l’estiu que s’apropa és com tots els que ha viscut fins ara i, això em reconforta per que crec en aquest home, que mai perd la compostura, que sempre sap el que ha de fer i el que ha de dir, que és un home de club, sap quins són els objectius, els diners amb els que compta i no estirà més el braça que la màniga.
 

De tots els jugadors que hi ha ara al Barça ell ha fitxat a Song i Alba i ara els “visionaris”, creuen que s’ha equivocat i el volen penjar del pal de la bandera. Ningú se’n recorda, ni li retreu res a qui va signar a Chigrinsky, a Hleb, a Alexis, a Ibraimovich i a tants d’altres que han hagut de sortir per la porta del darrere, en alguns casos sense haver jugat ni un sol partit amb el Barça. N’hi havia d’altres que s’havien de donar molt i ara estan cedits a altres clubs, en alguns casos sense jugar. El Barça es va endeutar fins a les celles en tots aquests casos, havent de regalar als jugadors per treure-se’ls del damunt, però sembla que això es del tot correcte quan et dius d’una manera i ja no et pots equivocar quan te’n dius d’un altra. 
 

Ara s’ha de contractar un central, un parell de migcampistes i dos davanters, però pot ser caldria qüestionar-se, perquè els volen. Ja han passat davanteres de categoria per aquest equip en els darrers anys: Henry, Ibra, Villa, Alexis i cap d’ells ha triomfat. Ni el millor jugador del món pot triomfar a un equip que juga sense davanter centre. Que ha de fer anar a la banda com els ha tocat fer a Villa i Alexis i perdre el lloc on desenvolupen millor les seves qualitats. S’han fet un fart de córrer i han perdut la confiança i l’olfacte de gol i això mateix li passarà a aquell que vingui a jugar amb aquest sistema de joc. 
 

Quants migcampistes volem. Teníem al millor del món Touré Yaya i se’n va haver d’anar si volia jugar per que no es trobava mai el moment de donar descans a Busquets. També hi havia el Keita i li va passar el mateix. Es va portar al Cesc per tal de donar relleu als migcampistes creatius i no se li ha trobat el lloc, de tal manera que se l’està destruint com a jugador temporada a temporada. 
 

Quins defenses volem: que treguin la pilota jugada? En un equipo on només defenses dos jugadors i el pivot, com a mínim un d’ells ha de ser ràpid. No deu ser això el que cerca Tito quan no vol posar junts a tres com ara Piqué,Busquets i Bartra que juguen amb la reductora posada?.
 

Si s’han de portar jugadors competitius, que puguin disputar el joc als que hi ha, el que caldria potser seria tenir una alternativa tàctica al sistema de joc, que permetés en algun moment poder jugar amb dos pivots i una davantera clàssica. Cas contrari que no llencin els calés, que tard o d’hora els necessitaran.