Estem en la recta final de la temporada i és època de maletins. D’entrada, en un moment tant complicat com l’actual, i sobretot en categories territorials, es preveu un luxe prohibitiu que algú pugui omplir una maleta de bitllets. Però també he de dir que hi ha aficionats que senten molt els seus colors i que  són capaços, els que tinguin possibilitats, de fer el que calgui.

Cada cop en queden menys però cal recordar que encara n’hi ha que paguen a jugadors de  la seva butxaca. Són casos puntuals, però són així. Una vegada aclarit això, les especulacions poden ser diverses. Ja fa dies que en sento parlar.

L’avantatge, enguany, és que la majoria d’equips, fins el moment, s’hi juguen alguna cosa i no es pot badar. Ja des fa anys més que de maletins es pot parlar també de tractes de favor. Tu em fas un favor, poses juvenils, i jo te’l torno, si escau, un altre any. Hi ha gent que no és partidària de tot plegat. “Jo mai ho acceptaria. S’ha de guanyar al camp”. Però també he conegut el mateix cas a la inversa i llavors es veu tot d’una altra manera...
 

Jo d’entrada crec que no s’ha de frivolitzar amb el tema. Es una manca de respecte i s’està jugant amb la feina i el sentiment de tercers equips, amb el que això suposa. Per tant, no es pot fer broma d’un tema molt seriós. Però la veritat. Qui estigui o hagi estat vinculat al futbol sap que en els darrers partits d’una lliga sempre han passat coses estranyes. Cadascú podria explicar les seues experiències i podria omplir columnes i columnes.

Jo, en els anys que vaig jugar, en darreres jornades, vaig rebre diners per guanyar un partit en una última jornada. I, a la vegada, vaig veure pactes en els que la recompensa era un sopar per tot l’equip. I també àrbitres decidint i avisant, abans del partit, que decidirien (els caleros que estiguin llegint la columna saben de que parlo). I fins i tot un porter que cansat de que no li marcaven, va abandonar la porteria i va marxar al vestidor. Lavors va rebre el gol. Però he d’acabar dient que hi ha molts molts casos, més dels que ens pen sem, d’equips que no es deixen guanyar, que no accepten un pacte. I sé de gent que va deixar de parlar-se per aquest motiu.