Ascendir o no ascendir? Aquest és el dilema. Quan hi havia bonança, tots els equips volien aspirar al màxim. El Tortosa no volia perdre el seu poder històric; a la Ràpita anaven mil persones al camp; l’Amposta, mentre va estar el gran Tarragona i va haver-hi money, va jugar fins a quatre temporades a Tercera en el retorn; l’Ascó va complir el somni de pujar a categoria nacional. Va durar una temporada. Ara pot tornar a la càrrega. Però la realitat és que avui en dia és un miracle mantenir un club. Com diu el president del R. Bítem, Joaquin Roda, “els camps estan plens de ciment, amb pocs espectadors a les graderies”. Ascendir és una alegria però afrontar-se a una nova categoria és més que un dilema o com una història de temor o suspens. Els equips pujats de Tercera a Segona, la temporada passada, Cunit i Sant Pere i Sant Pau, ja han baixat. Mentre l’Ampolla i el Roda estan immersos en la lluita per evitar les compensacions.

A la Primera catalana, tres dels quatre equips que van pujar en la lliga passada, Cervera, Morell i Torredembarra, estan prop de baixar de categoria novament. Ascendir no és rentable. Si mirem les darreres onze temporades dels ascensors de Tercera catalana o segunda regional , solament dos equips s’han consolidat a la Segona catalana, Jesús i Maria i R. Bítem. Els altres campions van baixar en una temporada o en dues màxim, l’Ampolla, Olimpic, la Sénia, Deltebre, l’Ametlla, Perelló i Sant Jaume van ser aus de pas. Catalònia i R. Bítem van provar fortuna a la Preferent i van baixar aviat (amb reestructuració en el cas del Bítem). El Roquetenc va estar en dues etapes però si tingués l’opció de pujar ara a la Primera catalana, estic convençut que renunciaria. El Tortosa potser li agradaria estar a Primera catalana però com a mínim, a Segona, no pateix. I fins i tot, en alguns partits, han hagut més espectadors.

Jesús i Maria, la Cava i Alcanar tenen a mà l’ascens. Un per a la primera plaça i un altre (dels tres) per a jugar la promoció.  Però els serà rentable l’ascens? Està clar que no.  Competir a la Primera catalana és més money, menys recaptació per no tenir rivals de la comarca i si la sort no acompanya en resultats, s’ha de patir. L’afició es queda a casa i al final es baixa de categoria per tornar on estaves. A la Segona catalana és tot al contrari: més partits de rivalitat. Valls, Ascó, la Sénia, Calafell, Bisbalenca, l’Ampolla i Ginestar van estar a la Preferent i van perdre fins a dos categories en poques temporades, fins arribar a la segona regional, avui Tercera catalana.  ¿Què és millor per a la Cava, Jesús i Maria, Alcanar, Tortosa, R. Bítem o Gandesa? Ascendir o tenir un equip consolidat a la

Segona catalana on hi ha emoció cada setmana. A més, pujar significa fer un equip més compacte, més fitxatges, s’ha de canviar la meitat de la plantilla, fer un altre equip, canvis d’entrenador o fins i tot de directiva. Mirin les quatre darreres temporades del Tortosa, Rapitenca i Amposta. Canvis de president, jugadors, tècnics... tot això és negatiu per a una entitat. Tal com estan les coses, és recomanable prudència i mantenir-se en la categoria actual. Ja és un èxit.