Rectificar és de savis. Quan una persona ho intenta però veu que no se’n surt, té dues opcions. Seguir fins al final amb les conseqüències que això pot comportar pel simple fet de complir amb el que es va proposar inicialment o ser autocrític i rectificar i tirar marxa enrere, fet que seria lloable als ulls dels altres.

Segurament, els socis i aficionats de la UE Valls preferirien, i pel que es respira a l’entorn del club, que la junta fes un pas enrere i decidís rectificar i plantejar-se la continuïtat al capdavant del club. 

La Unió Esportiva Valls ha tardat deu anys a recuperar la Primera Catalana i tan sols dos a perdre-la. La plantilla també està cremada per la situació del club. No entenen la gestió que el club ha portat aquesta temporada, i no seria un ni dos els jugadors de casa que podrien marxar del club a final de temporada si aquesta junta directiva acaba decidint seguir un any més. El club es pot trobar amb un problema seriós la temporada vinent i, si en la passada va poder retenir la meitat de la plantilla, aquesta tot apunta que dels que van aguantar i es van quedar, molts d’ells no voldrien seguir amb aquesta situació actual. Tenint en compte que els jugadors de fora comarca tenen difícil la seva continuïtat al jugar la temporada següent a Segona Catalana, a la secretaria tècnica se li giraria feina, ja que hauria de fer un conjunt pràcticament nou i amb gent de casa.

Gent de casa? Repassem les opcions que hi ha per fer un equip de casa la temporada vinent si la majoria de jugadors marxen. Tenim el sub-21 de l’Escola, sí, però el primer equip a Segona Catalana veient la dura categoria que es presenta, no pot pujar a un nombre important a la Unió Esportiva si vol competitivitat i no acabar sofrint per mantenir la categoria. Hi ha jugadors de Valls que estan jugant fora de Valls, però aquests mateixos jugadors no es van comptar per aquesta temporada, el que farà que a molts no els vingui de gust tornar al Valls. El panorama es presenta complicat i es pot tornar a fer un equip amb gent de fora, cosa que tant el soci com l’aficionat no tornarien a entendre i, econòmicament, s’ha demostrat per activa i passiva que no és rendible.

Molts dels jugadors de casa ja tenen ofertes damunt les seves taules i, vist el panorama que es presenta a Valls, la motivació de seguir com s’ha viscut aquesta temporada els fa pensar seriosament a deixar el club de casa seva per defensar altres colors. La plantilla s’ha sentit enganyada i sola aquesta temporada.

Econòmicament el club no ha pogut fer els deures. L’exercici 2012/13 no sabem com tancarà, però sí que sabem que s’acabarà amb dèficit, al qual s’haurà d’afegir un descens, el que encara fa més mal i, per contra, crea més dubtes. S’ha fet una mala planificació. El secretari tècnic té bona part de responsabilitat, però en té més qui va confiar en aquesta figura per fer i desfer en un club que no mereix per estatus tornar a Segona Catalana.

Qui es fa respectar més, aquella persona que vol seguir endavant sabent que s’acabarà estavellant contra el mur o la persona que, tot i haver-ho donat tot, veu que no té els mitjans per tirar endavant i fa un pas enrere i deixa que vingui un altre que ho pugui redreçar? Personalment, crec que, quan és evident que la situació és insostenible, reconèixer-ho i marxar cap a casa és la millor solució, i també molt lloable.