Allò que tota la temporada ha semblat que podia passar, finalment ha succeït. El descens de la U.E. Valls s’ha concretat la penúltima jornada. Es un fet consumat que ningú no pot canviar i per tant poc en treure’m de donar-li voltes. Veig que es qüestionen coses com ara: de qui es la culpa?. Esbrinar qui o quins són els culpables, no servirà de res, no ens resoldrà el problema i no ens servirà per tal que de cara al futur no es torni a repetir. 

Fa anys ja vàrem viure aquest mateix problema i el final va ser la segona territorial i quasi la desaparició del club. Amb aquella experiència, que es prou recent, no ens hauríem de permetre topar amb la mateixa pedra.

El club en les darreres dècades ha anat sobrevivint amb alts i baixos, però sense un projecte concret que el permeti evolucionar. Sempre prima l’aspecte esportiu sobre l’econòmic el que fa que es visqui sobre la cresta de les ones un dia de mar arrissada,- tan aviat ets amunt com ets baix -.
Pot ser ja arribat el moment de donar-li sentit a tot això. De seure la gent que vulgui dirigir el club, amb tranquil·litat, sense recels i fer un projecte assumible de club, que es pugui mantenir en el futur. Traçar un pla de viabilitat econòmica i no sortir-se’n. No es pot voler estar a Primera Catalana, a qualsevol preu. S’ha de ser on permeti l’aspecte econòmic, unes temporades serà a Primera Catalana i d’altres a categories inferiors. El que li donarà continuïtat al club serà la formació que sigui capaç de donar als alumnes de l’escola.

Quan el vent bufa d’esquena, tot va be i ningú diu res. Quan bufa de cara, les coses canvien: Surten les veus que manifesten que el president i la seva junta directiva no ho ha sabut fer-ho prou be; d’altres creuen que és el secretari tècnic el que no ha estat a l’alçada; també hi ha qui diu que han estat els jugadors, bàsicament els de fora que són uns....... . Tot és massa simple, cal fer un judici crític constructiu més profund.

No és temps de destruir i tornar a començar. S’ha demostrat que aquesta política de fer passos endavant i endarrere sempre ens deix una mica més endarrere.
No s’ha arribat aquí per un sol factor. Segur que hi ha tingut a veure que la planificació de la temporada es va fer molt tard i alguns jugadors es van cansar d’esperar i van marxar. També que no existia un pla de viabilitat econòmica i la temporada s’ha mantingut més amb el cor i amb el desig d’aconseguir arribar al final que amb els números reals. S’ha pensat que amb un conjunt de jugadors joves amb un nivell mig o baix en alguns casos es podia mantenir la categoria i això mai és així, la voluntat hi és, els petons a l’escut també, però també hi ha d’haver un cert nivell de qualitat. Per córrer la marató només s’ha de córrer, per a jugar a futbol, algú hi ha de posar el punt de qualitat, només amb maratonians no n’hi ha prou.

S’ha de reflexionar sobre el que és vol, traçar els plans econòmics i esportius corresponents i seguir-los sense desmarxar-se. Els resultats arribaran.
Es un moment molt important per a la U.E. Valls, com per a molts altres clubs de futbol territorial. És un repte engrescador. Cal tenir la visió, la tranquil·litat d’ànims i la força per a tirar-lo endavant