Guardiola amb el temps i els fets es pot veure que no és tant culé com deia, igual que altres personatges d’aquest món del futbol.
 

Molt dir que senten el colors, que se senten identificats  amb l’entitat i com jugador, es pot entendre, però en comptes d’ acabar la carrera que la majoria de jugadors ho intenten quan han pogut arribar al club dels seus amors de petit i que en el temps t’ha donat tot el que tens... es clar que s’ho ha guanyat amb els resultats esportius i com a persona.
 

Acaba marxant del club per anar a un club amb poca ressonància en el món i en el país  com éss el Brescia a la lliga italiana, desprès fitxa per la Roma, un club amb més solera però que no va ser reconegut com a jugador ja que nomes va jugar 5 partits però va ser implicat amb un possible cas de dopatge. Al final es va demostrar que era innocent però el va deixar tocat tot això i va acabant marxant a Qatar per jugar amb el Al-Ahlii i com últim equip fitxa per Dorados amb qui acaba retirant-se. Un final de carrera una mica extrany per un jugador de primer nivell. 
 

Després comença la carrera com entrenador tornant al equip que li va donar tot com jugador de primer nivell per fer el rodatge necessari per guanyar nivell i pujar esglaons en aquesta nova faceta donant-li l’oportunitat d’entrenar el primer equip i seguir traient profit del Barça a tots nivells. Ingressos, experiència, reconeixement mundial i acaba el seu periple d’una manera extranya altre cop semblant com a fer de jugador en el club igual dient aquest cop  que estava buit. Com a jugador va dir que volia provar altres lligues i com ja se ha vist això serveix per altres jugadors com excusa i voler marxar cap altra banda a jugar segurament amb més i millors ingressos ja que tenia i té un reconeixement mundial, i necessita un any sabàtic per recarregar piles; tot això semblen excuses de mal pagador, com se sol dir, ja que uns mesos més tard es dedica a donar conferències sobre el futbol i les seves experiències arreu del mon -en les quals ja comença a dir que no tornarà més al club-. Llavors perquè va dir en el seu comiat que sempre durà al Barça al cor i que no el perdrem?. Ara es dedica a anar tocant jugadors: Neymar, però no va poder fer res, a preparadors amb els quals si que ho ha pogut fer, encara que el club diu que no els renova, sembla que és una excusa del club per deixar-lis via lliure per fitxar i avui se sap que el Bayer va parlar dies enrere amb el president del Barça. No sona estrany tot això?.
 

Com he dit al principi el temps deixar a cadascú en el seu lloc i que són millors els fets a més de les paraules per conèixer millor a la gent, que no veus dia a dia i per tant no els coneixes realment.