Un cop finalitzada l'assamblea de l'Escola Valls Futbol on finalment no s'ha votat la fusió entre UE Valls i Escola Valls Futbol -queda aplaçada per d'aquí 15 dies- he recordat que tenia uns articles de Ramon Amenós, qui va ser un cronista molt ben informat del futbol vallenc i que va deixar escrit molts documents i opinions personals sobre el futbol vallenc. No he pogut evitar i he estat revisant els seus articles fins que he trobat un que realment li tinc apreci. "L'evolució del futbol vallenc."

En aquest article, publicat el febrer del 1992 a la revista Cultura, Ramón Amenós començava amb una contundència globalitzada a nivell futbolístic local. "Seguint una mica l'evolució històrica del futbol vallenc, ens podem adonar amb facilitat, que ha estat en el decurs dels anys, una repetició generalitzada de fets, amb eufòries i pessimismes alternatius que, al contrari del bàsquet, no han aconseguit fer arrelar l'esport en els ciutadans." Actualment Valls en els darrers anys això havia canviat. El futbol començava a veure la llum a Valls. Encara recordem l'ascens davant del Camp Clar amb 2.500 persones a les grades, les càmeres de TV3 al Vilar gravant la ratxa històrica de l'equip a Segona Regional -any d'ascens a Primera Regiona-, les 700 persones la temporada passada davant de l'Olímpic Can Fatjó, les bones entrades d'aquesta temporada superant les 300 persones, o més properament el seguiment que tant la premsa local, provincial i nacional fa del futbol vallenc, centrat en la majoria de casos en el primer equip de la ciutat, la UE Valls.

Amenós, seguia explicant l'evolució del futbol dels anys 50, 60 i 70, aturant-se en la dificil situació que a finals dels 70 el futbol vallenc atravessava. "Amb els forts dèficits acumulats, l'equip va fer aigües per a tot arreu, i és creà una situació nova, en la qual l'Ajuntament de Valls fou l'element fonamental per aixugar el dèficit i per plantejar un nou futur d'unió entre els diferents equips locals d'aquells moments: El CF Quatre Barres, el consilidat CF Biafra i el mateix Valls FC." 30 anys més tard, el 2013 en part s'estan repetint els fets. Dos dels tres clubs de la ciutat parlen de fusió però en aquest cas sembla que no es posen ni es posaran d'acord. L'Ajuntament a finals dels 70 va prendre una part important en les negociacions i finalment va aconseguir la unitat entre els clubs. Actualment, l'Ajuntament sembla tenir poc interès en arreglar els problemes en el món del futbol i després de moltes promeses i mitjes intencions no s'està postulant com a part directa d'una situació que sinó s'arregla i tots estarem d'acord que qui en surt perdent és el futbol nostre, el de casa, el de Valls.

Amenós seguia narrant i ara ho feia des de la seva opinió més personal. "Personalment, penso que el defecte de tots els clubs importants vallencs ha esta confiar molt poc en el planter, el qual, en moltes ocasions, ha estat un element simbòlic per l'obligació de la Federació d'inscriure equips juvenils. Per això malgrat que equips inferiors n'hi ha hagut normalment durant els últims 25 anys, els responsables de la planificació de les plantilles no han sabut incrustar tota aquesta saba nova i, paradoxalment, s'ha produït un detonant contrari als interessos dels mateixos clubs poderosos, com ha estat la creació de molts equips modestos, encarnissament contraris als objectius glogals del futbol local, que no han fet més que dispersar esforços i disminuir la fortalesa dels equips situats més alt en el rànquing federatiu." Encarnissament contraris als objectius globals del futbol local, una frase que de diferent manera m'ha vingut al cap durant l'assamblea de l'Escola Valls Futbol. Aquest ha estat, és i per desgràcia serà un dels problemes més greus del nostre futbol. Els personalismes, la destrucció per destrucció i els enfrontaments sovint sense voluntat de ser constructius estan destrossant el nostre futbol de Valls i més lluny de buscar solucions, es crea més divisions internes fet que debilita l'estructuració del futbol local.

En els darrers anys hem tingut la sort que s'ha anat apostant pels futbolistes de casa i cada cop és més habitual veure mitja plantilla o inclús bona part d'aquesta jugant a la màxima categoria del futbol vallenc amb gent de casa. A més Atlètic de Valls i Escola Valls Futbol també tenen pràcticament la totalitat de les seves plantilles amb gent de Valls o comarca. Recordo que quan era petit això no passava o no era tant freqüent, almenys en el primer equip. Ara tenim la sort que des de fa varis anys surten jugadors de força qualitat capacitats de tirar del carro del primer equip i altres, que des de la joventut de la cantera de l'Escola Valls tenen la qualitat per fer el salt al primer equip i consolidar-se.

Això no ho podem perdre. Valls, i parlant de l'actualitat no pot deixar perdre la Segona Catalana. Si bé és cert que no és la categoria més alta on s'ha estat, també és una categoria dura, competitiva i on ja es poden veure coses maques i bons equips. Que el primer referent la temporada vinent pugui ser la Tercera Catalana amb el sub-21 de l'Escola Valls Futbol o l'Atlètic de Valls faria que el futbol vallenc no tingués la mirada possada ni a nivell provincial ni molt menys nacional. La tasca que realitza l'Escola Valls i Atlètic de Valls és molt important, i això no ho pot questionari, ja que no s'entendria el futbol de Valls sense aquestes dues entitats. Tot i així s'ha de ser conscient que Valls per història no pot tornar a tirar enrera i tornar a cavar la seva pròpia tomba. Recordem com estava Valls fa tant sols sis anys futbolísticament parlant? Qui s'enrecordava que a Valls hi havia futbol? No s'ha gaudit aquestes temporades a Primera Regional i més actualment a Primera Catalana? No tornava a haver ambient de futbol i la gent tornava a parlar-ne? Quan tornava a tenir el seu específic dins del futbol català, quan just tornava a renèixer com un au fènix a Valls, tornarem a deixar morir el futbol vallenc, i tots, tindrem la culpa. L'Ajuntament per no implicar-se més endins i no buscar solucions consensuades i fermes i el futbol vallenc per a no posar-se d'acord en buscar una solució.

Pere Pi, soci de l'Escola Valls Futbol durant l'assamblea preguntava si no hi havia cap més solució que la fusió. Pensant en les seves paraules no tinc la resposta o almenys no en trobo cap que sigui viable o es pugui portar a terme en un plaç curt que no sigui la de la fusió. Espero que si que si UE Valls o Escola Valls no s'acaben fusionant que es trobi una altra alternativa, però tot apunta que sense fusió, la UE Valls, desapareixerà, i actualment és l'equip millor posicionat federativament parlant, i que l'equip més àlgit de la ciutat despareixi óbviament és un cop dur. És un cop dur no tant sols pel club, per perdre la categoria, per l'aficionat, pel ressó a nivell nacional sinó també pels joves jugadors que surten de l'Escola Valls Futbol que el seu sostre, si volen jugar a Valls, serà la Tercera Catalana. L'Atlètic de Valls actualment no disposa dels mitjans per a pensar en fites majors. La seva fins ara més que bona gestió, que els ha permés celebrar enguany els 30 anys s'origina en no estirar més el braç que la màniga i de no mirar fites més amunt i saber fins on poden arribar. Des del propi Atlètic de Valls saben que tal i com està el futbol català, el salt a Segona Catalana és inviable i massa costós. L'Escola està començant a generar bons jugadors però s'ha de ser realista i si bé és cert que alguns jugadors del sub-21 podrien estar jugant a Segona Catalana, la majoria encara estan verds i la categoria els va, a hores d'ara un pèl gran. La Segona és molt competitiva hi es troben equips amb molt de pressupost i grans jugadors. A més, el descens del juvenil a Primera Divisió també dificulta tot un pèl més.

Segueixo citant a Ramón Amenós en el seu article L'evolució del futbol vallenc."Amb la direcció del qui fou president del CB Valls, Sr.Albert Girona, s'aconseguí el 28 de juny del 1980, fusionar el Valls CF i el CF Quatre Barres. Aquesta important consecució ha estat un dels fets més importants que han succeït en el nostre futbol, perquè en va nèixer la Unió Esportiva Valls, que ha estat el club que més ha promocionat i ha crescut en la pedrera. La creació de l'Escola Valls Futbol, que fou la primera de la província, ha fet que els joves practiquèssin definitivament el futbol de base, d'una manera ordenada i educativa, i que obtinguessin resultats satisfactoris en la realització integral de molts futbolistes i tenint unes possibilitats de futur bones."

Curiosament, avui fa 33 anys que es va fusionar el Quatre Barres i el Valls CF i ahir s'hagués pogut fusionar de nou dos clubs de futbol i tornar a sumar esforços. La història no s'ha repetit però encara pot passar d'aquí 15 dies, tot i que ara mateix,està difícil ja que les parts estan entestades en no posar-se d'acord. La UE Valls i l'Escola Valls van anar durant anys agafades de la mà i potser torna a ser hora de recordar els orígens, deixar els problemes del passat que no es poden borrar ni arreglar, sentar-se totes les parts, dialogar i reconduir la direcció. Amenós, que pels seus articles publicats i pel seu anàlisis de la situació dels darrers 50 anys en el món del futbol hem queda molt per aprendre d'ell, crec que, modestament que va arribar a la mateixa conclusió de la que he arribat jo. Sense el suport i implicació de l'Ajuntament i la suma dels esforços definitiva dels clubs per l'objectiu global de tots que és el bé del futbol vallenc, i fins que no arreglem el problema de base, el futbol vallenc no tindrà sortida i sempre viurà en els mateixos cercles visiosos que ha viscut des de la seva creació a inicis del segle XX amb l'Hispània. Mirem el passat, analitzem-lo i avancem plegats.