Ha estat una setmana convulsa amb tot l’afer de que els clubs modestos hauran de cotitzar a la Seguretat Social. Existeix preocupació. Tot i que també detecto que hi ha casos en els que la sensació és que no “serà tant com diuen”. 

 

Però les advertències parlen per si soles. Ramon Muñoz, president de la Rapitenca, dimarts a Canal TE avisava que “els clubs de les Terres de l’Ebre que no van estar a l’assemblea que sapiguen que això és imminent, més aviat del que pensem, i que a partir del 30 de setembre ja està previst que entri en funcionament”. Hi ha moltes lectures a fer. Però de positives n’he escoltat poques. “Estan acabant amb el futbol modest i això és el principi del final”. I és que clar, si ja prou complicat és portar un club d’aquestes categories, ara només falta afegir un altre greuge al ja existent amb la cotització i la preocupació de que els propis clubs són els que s’han de responsabilitzar de que els ingressos s’efectuin. Es que si no, els responsables són ells i són ells els que s’han de fer càrrec.

 

“Això, que no ho senti la meua dona. Si no, no és que no em deixarà estar a la directiva, és que ni em deixarà anar al futbol”. I els jugadors, com poden reaccionar?. Quan se sabrà el percentatge podrem saber com s’actuarà i també conèixer els buits legals. Però ja costa pagar a una plantilla com per ara afegir més despesa. El jugador potser dirà que és un tema de l’empresa (del club) i el club dirà que no se’n pot fer càrrec.

 

On ens portarà tot plegat? Ho sabrem al setembre. Però molt han de canviar les coses perquè també canvien d’opinió tots els presidents que he parlat aquesta setmana. La paralització podria ser la resposta: “hem de fer alguna cosa”. No sé si solucionarà. Però potser està més prop del que ens pensem.