Solucions complicades. Es una realitat. Cada cop hi ha més problemes amb més equips. Ha hagut dificultats al Pinell on al final les han pogut solucionar. N’hi ha a Móra la Nova, entre altres clubs. El club morenc ja al gener no podia pagar als jugadors, el seu tècnic, Ambròs Segura, no va cobrar durant la temporada i les ajudes de l’Ajuntament no són per a tirar coets. Fa tres campanyes, l’Horta ja va tenir dificultats per a fer equip, va roçar la desaparició. I en fa dues, es va acabar el futbol a Benifallet. No obstant, les estrelles d’aquest club van seguir la seua andadura, Margalef amb els veterans de Tortosa i l’enfant terrible d’aquesta localitat, el futur periodista d’aquestes terres, Pau Folqué, va fitxar per al Flix, com a cap de premsa.  Clubs com Aldeana, la Sénia o Ulldecona, clàssics de Segona catalana, sobreviuen a Tercera canviant la seua política.

 

L’Ulldecona i la Sénia l’han canviada, gairebé no cobren els jugadors. Es va acabar la festa de les subvencions, de les ajudes de l’Ajuntament i dels pagans, presidents que posaven diners de la seua butxaca. Cada cop menys equips a Quarta catalana, enguay no seguirà el Deltebre B i Muntells. No faran equip. Rasquera, Masdenverge i Benifallet es van retirar temps enrera. A Tercera catalana tot són suspirs. Sant Jaume, Santa Bàrbara i la Sénia saben el que no és tenir futbol amateur en diferents èpoques, per manca de directiva. Avui encara queden romàntics del futbol com Bertomeu de Camarles que encara que caigui un diluvi, ell seguiria. Ha fet d’entrenador, massatgista, coordinador, delegat i jugador. Encara queden romàntics com Mario i Callarisa a Ulldecona, Lluís Capseta i quatre directius més a la Sénia, Miguel a Móra la Nova i altres clubs d’aquestes comarques que sobreviuen gràcies l’esforç d’unes poques persones que estan a la directiva i que els tiren endavant. A sobre, això sí, són criticats cada setmana en el seu poble, per gent destructiva que si critiqués menys i treballés més les coses canviarien. El futbol ebrenc, com d’altres, ho té complicat. Cada any més problemes, solament queda una solcuió, ho pot dir Déu o Joaquin Celma. 

 

Els que manen són els clubs i la Federació beneïda. La Delegació d’aquestes Terres que pressioni a la màxima autoritat per a buscar un canvi. Si no fos pels filials creats, el despertar de poblacions com Muntells, Bot, Xerta o la Galera o el neixement de l’Atlas, a la Quarta catalana no hi hauria gairebé clubs per a competir, per això podrem veure en els propers anys una Quarta catalana no descafeinada però si amb menys clubs. Ja he comentat desaparicions que van haver. Sort que enguany tornen l’Ebre Escola i el filial de l’Ascó. En una Tercera catalana amb problemes que van incrementant-se, solament hi ha una solució: fusionar-la amb la Quarta i fer dos grups. I els dos campions que pugen a Segona. Es més senzill que cosir un botó o cantar una ranxera. Sino es fa així, el futbol ebrenc està sentenciat cara el futur. Així mateix, hi ha clubs d’aquestes comarques que diuen que no tenen el suport necessari dels politics de torn.

 

Jo penso que els politics només se’n recorden del futbol a les eleccions. El Salamanca ha desaparegut del combat. El Racing de Santander a la Segona B. Si no es fusiona la la Tercera amb la Quarta catalana igual dins de deu anys no hi ha equips per a competir a la Quarta perquè no és normal que hi hagin més equips a Tercera (53) que a Quarta (45), a la provincia de Tarragona. Mentre que a Quarta catalana hi ha 29 grups davant dels 17 de Tercera, a tota Catalunya. Alguna cosa falla. Més dades: Girona té tres grups de Tercera catalana, cinc de Quarta. Tarragona té tres grups de Tercera, tres de Quarta. El normal seria que passés com abans. Dos grups de Tercera i quatre de Quarta catalana. O la fusió d’ambdues categories. Per tot plegat, amb aquestes dades, demano reflexió d’una fusió de la Quarta amb la Tercera.