Poques setmanes abans, amb motiu de la cloenda dels actes del centenari, es va veure ambient i actius que han format part de la història del club que recordaven que van ser protagonistes de la mateixa.  Pocs dies després, aquesta és la resposta. Es la realitat del moment.  Potser el cas del CD Tortosa és més accentuat. Però és unar ealitat generalitzada. Principalment, en clubs en què la seua dimensió pot arribar a ser més gran. La conjuntura econòmica i el pànic que ha comportat es deixa notar. Ningú en vol saber res.

 

El futur, també parlo en general, no és alentador. El CD Tortosa no és una excepció. I ara cal destacar i agrair a les persones que, sigui pel motiu que sigui, estan a la junta directiva. I a totes les juntes. Però en el cas del CD Tortosa ha hagut, per part dels seus membres, un exercici de responsabilitat. Ximo Rambla va comunicar les seues raons. Professionals i personals. I aquestes darreres poden ser més importants. I les entenc. I també les valoro. Més enllà de si era el moment o no, Ximo ha transmès el missatge i ha marxat deixant als seus companys al capdavant. Aquests podrien haver dit que marxaven darrera el president.  

Però ells ho han entès. I també Juanjo Rovira que, estarà més lluny o més prop, però és qui ajuda a que bona part de la junta continuï. I, com he dit abans, cal valorar-ho. Si Rovira plega amb Ximo, el Tortosa potser a hores d’ara estaria sense direcció. I amb un futur incert. Per tant, agraiment a les persones que allí estan, en un lloc en el que no vol estar ningú. I que amplien la història de més de 100 anys.  

I ja posats, un altre cop en general, una vegada més, el meu gran reconeixement per a tots els directius de tots els clubs.

Gràcies.