La Rapitenca ha estat un club clàssic a la Primera regional (actual Segona catalana). Es més, als vuitanta va tocar fons baixant a Segona regional. Molt ha plogut des de llavors, d’aquell equip que es deia Rapitense que ha tingut èpoques de tot.  Fa dotze anys que està a la cúspide, Preferent, 1a. Catalana i Tercera divisió. Categoria complicada en la que l’Ascó, en la seua primera experiència, només va durar un any. L’Amposta, per problemes econòmics, va acabar baixant. El Tortosa, amb 44 temporades i un dels referents a Catalunya a la categoria de bronze, no va saber adequar-se a ella i als nous temps i va baixar l’any 2003.

 

La Rapitenca és el millor equip de la última década. La majoria de temporades a la Tercera divisió i, així mateix, a nivell de futbol base, aspecte en el que el Tortosa era líder, el club del Montsià pasa ara per damunt amb més equips a Preferent, a més de tenirne en categories inferiors (fins aleví de segon any) més presència amb 5 conjunts i 1 del Tortosa.  Jo crec que la Rapitenca ha aconseguit el triomf de ser el millor, no ja pel tema econòmic, la crisi assetja i segueix fent-ho, si no perquè ha sabut fixar un model, amb humilitat i amb una filosofia que ha estat propera per a la resta de la comarca. No és bo el centralisme del Madrid o del Barça davant d’equips com Espanyol, Vila-real, At. Madrid, Ath. Bilbao, Real Sociedad o Llevant que en fases puntuals de campionats determinats han deleitat al futbol nacional.

Això també va ocòrrer a la nostres comarques. I ara ha canviat. La Rapitenca penso que és un club simpàtic que intenta fer bé les coses des de fa temps, en tots els àmbits, per a mi és admirable com ho està gestionant. Al seu dia, va aconseguir posar més de 1000 persones al camp de la Devesa. Després va potenciar la cantera, que la tenia de pena, i ara lluita per consolidar l’equip a la Tercera divisió, dins de les possibilitats actuals. Han acollit a un tècnic com Teixidó ja no com a entrenador si no que com a mànager general (és el futur Ferguson d’aquestes terres) i si el deixen treballar, com fins ara, té llarga vida si no apareix un nou president que el cessi per capritx.

 

Els bons clubs demostren que ho són en èpoques de vaques flaques i la Rapitenca ho està intentant i ho aconsegueix amb la seua política actual, que és la que correspon i la que s’adequa a la realitat, amb un 75 % de jugadors d’aquestes terres, això és el més lloable.

 

La Rapitenca té a hores d’ara cinc jugadors locals i de cada cinc fitxatges de fora, tres surten bons o molt bons. El seu secretari tècnic, Fernando, té un bon ull i a més els ha sabut inculcar que s’impliquen defensant la samarreta com “uns rapitencs més”. Jo sempre he cregut que hi ha vida a les Terres de l’Ebre amb un equip format només per jugadors d’aquestes terres. La Rapitenca està en el camí. A més de ser l’únic que entrena cinc cops per setmana i això té molt de mèrit pels jugadors perquè ho estan fent amb contraprestacions que no són per tirar coets. Tot al contrari “gairebé perden diners”. Teixidó em diu que “potser el més idoni seria entrenar menys i no exigir tant, però jo faig cinc entrenaments a la setmana, deixo que els jugadors descansin un dia i he de destacar que cobren poc però que són gairebé professionals.

 

Aquest és el secret”. M’agradaria remarcar la fluidesa de comunicació que té aquest club amb la meua persona. Hi ha informacions Top-secret, però totes són amb claredat i amb senyorio des d’un mister Teixidó que em compta secrets de tot tipus excepte de la seua vida personal, amb això és molt discret; un gran presi com és D. Ramon, un gran senyor, i un bohemi de la vida i una gran persona com Fernando que és de les que potser més saben de futbol en aquestes comarques. Tot això a més de ser un club democràtic. 

 

Faig un homenatge a la Rapitenca com a millor club ebrenc d’aquesta década. Amb els seus defectes, que els té. I tant que en té. Una pàgina web pobra que no dóna atenció al futbol base, agafa jugadors d’altres clubs per al seu futbol base de vegades no seguint les formes correctes (de vegades)... I amb un equip a Tercera i el futbol base que té, no disposar d’un filial és inaudit. Això és del pitjor d’aquest club (també ho dic). On aniran els jugadors que en el futur surtin del futbol base? En qualsevol cas, gran Rapitenca; el millor entrenador d’aquestes comarques està a la Rapitenca, el millor secretari tècnic, un gran president, gran afició i també gran cantera. Desitjo que estigui molts anys a Tercera i somio veient com disputa una promoció d’ascens a la Segona B.

 

L’ALCANAR MOSTRA LES SEUES ARMES. Manel Subirats i Ivan se’n van anar al Jesús i Maria (menys mal que la temporada vinent no s’enfronten). Però l’Alcanar ha tret el seu fusil i ha fitxat dos grans jugadors: Adrià, el fitxatge mediàtic, sent el pichichi de l’Ascó a Primera catalana amb 19 gols i Albert Llamas, que va jugar amb el Monzon, Binéfar i al Balaguer de Tercera divisió. Aquests de l’Alcanar sempre sorprenen.- Un aplaudiment per Alfons i la seua directiva.