Hi ha clubs que parlen de futbol base des de babys fins a juvenils i d’altres (per mi més correcte) de futbol base (a partir d’alevins) i escola de futbol (de babys fins benjamins.

Nosaltres parlem del model futbol base , a partir d’alevins i són moltes les veus que parlen de formació i competició i són molts els models a seguir, més competitiu , més formatiu…

Competició? Sí, per descomptat i a dosis que siguin assumibles pels jugadors.depèn de l’entrenador ajustar el grau de competició en funció de l'equip que tingui i que segur No serà mai homogeni, per tant s’ha de tenir cura en dosificar correctament i si convé individualitzar, ja que estem parlant de nois i adolescents amb necessitats totalment diferents.

Formació? És clar! i continuada, l'experiència que assolim al llarg dels anys és la nostra formació i aquí hi han tot tipus de valors, grupals, esportius, individuals, etc.

Però, que pensem que és primer Competició o Formació? Si li preguntem al pare /mare del jugador, segurament respondrà que les dues coses, però en el fons estan pensant en competició (no ens enganyem). Si li preguntem a l’entrenador, ell sempre vol guanyar, per tant, competició, però està obligat com a formador a donar els valors necessaris i dirigir correctament al grup en cas de victòria o derrota.

Sembla que guanyi la Competició, i aquí hem de fer un pensament, tant els clubs, pares/mares i entrenadors.
Moltes vegades fem al jugador responsable tant de la victòria (magnificant el seu paper) com de la derrota (infravalorant la seva aportació) tant en un cas com en l’altre és totalment injust, no per tenir un mal dia un jugador és el culpable de la derrota del seu equip i no perquè un jugador marqui els gols és el que ha fet que guanyi... En tots dos casos és INJUST, estem parlant d’esport d’equip, de competir en equip i qui no ho entengui que es dediqui al tenis, la natació, etc. Aquí, nosaltres com a pares/mares tenim una gran responsabilitat, del nostre comportament depèn moltes vegades que els nostres fills acabin inclús deixen de practicar el futbol.
¿Quantes vegades es repeteix la imatge a la grada d’aquell pare-mare desaprovant accions de l’equip del seu fill o de l 'equip contrari? i no parlem dels àrbitres (que en molts casos són adolescents que intenten fer la feina el millor que poden) sí, sí, ja sé... A alguns els hi falta experiència, però és el que hi ha i estem lluny d’apropar-nos a un arbitratge més qualificat i és senzill, manquen recursos, encara que t’hi trobes amb àrbitres de força qualitat.

Tot forma part de la competició i així com un jugador té el seu mirall fixat en un jugador d’elit i competirà per ser com ell, l’altre mirall el tenen en nosaltres com a pares/mares i creieu-me, és el principal.

Tant a la ciutat de Valls, com a qualsevol altre ciutat el futbol base és molt dificil de gestionar, a tot arreu es repeteixen les mateixes situacions, això si, a escales diferents, però creieu-me, a tot arreu “cuecen habas”……Llavors, ni el de casa és el pitjor, ni el de fora és el model a seguir…Hem de ser conscients del que volem i defensar-ho fins al final…. Nois/noies,adolescents,joves….. Sigueu el nostre digne relleu esportiu!

Per tant, us animo a Competir , es clar que si! però amb RESPONSABILITAT.