Era encara època de Minut 91 (fa uns 13 anys). Va haver un canvi de direcció i la publicació va passar a estar editada per una empresa de Tarragona.  Llavors, el Minut 91, del que vaig un dels creadors, ja feia dues temporades que era un setmanari amb dues edicions, una ebrenca i una altra del Camp de Tarragona.

Amb la nova empresa, vaig passar a compartir redacció d’esports amb Rafa Gonzalez, company de Tarragona que feia el seguiment del Nàstic per a la televisió Més TV i també per al Minut 91.  Posteriorment, amb el pas de L’Occidental a Més Ebre i de Minut 91 a Més Esport, vam seguir durant dues temporades amb relació professional, ell des de la redacció a Tarragona i jo des de la de Roquetes.  
Era un periodista esportiu agressiu. Dur. Emergent. Era contundent, principalmet amb el seu Nàstic. Molt crític. Recordo la ‘pugna’ que mantenia amb Nogués, tècnic en aquella època del Nàstic. Recordo també la visita de l’At. de Madrid al camp del Nàstic (a Segona A).

El Rafa, després delpartit, quan el conjunt matalasser havia guanyat per 1-2, em va dir: “el titular de portada de Minut 91 d’aquesta setmana hauria de ser: Gil va tremolar”. Un altre titular de portada de Rafa fou després del partit Nàstic-Ràcing de Ferrol que, per la forta tempesta, es va haver d’ajornar durant la primera meitat perquè va marxar el llum elèctric. El Nàstic guanyava 2-0 i un davanter, Deus, havia fet un gol de traca i mocadors. El titular havia de ser: ‘Valga’m Deus’.  Era enginy i eficàcia. Era

Rafa Gonzalez. Amb els anys, van haver nous canvis directius a l’empresa i vaig perdre els vincles amb el Rafa. Aquesta setmana, concretament dimarts, a un company comú, li vaig preguntar si sabia alguna cosa d’ell. Em va respondre que no l’havia vist darrerament. 

El dimecres la nit, aquest company comú em va comunicar la tràgica notícia. Havien trobat el cos sense vida de Rafa al seu domicili. Un cop dur. I així em quedo.  Només puc dir que ‘fins sempre, Rafa González!’.