Ens ha deixat Joaquin Moya, mític ex-jugador i ex-entrenador del CF Amposta, a l´edat de 80 anys. Va jugar a primera divisió amb el Condal l´any 1957, cedit pel FC Barcelona, club en el que va jugar partits amistosos. Va entrenar altres equips de les Terres de l’Ebre i és pot ben dir que ha estat un dels referents del futbol ebrenc. 

Recordo a Joaquin Moya. Perfectament. Era jo molt crio. Parlo de fa uns quants anys. El meu pare i Mario Perolada solien compartir bones tertúlies futbolístiques amb Joaquin Moya. I jo, tot i ser molt joave, tenia el privilegi d’escoltar-los. Tots tres ja no estan entre nosaltres. Talent i sabiduria que mai es perdran. Ara, allí on esteu, segur que retrobareu les vostres converses. 

Una pèrdua significativa i que em va doldre quan em vaig assabentar. Els darrers anys, coincidia més d’un divendres, quan reparteixo el Més Ebre, amb el senyor Moya a Amposta. Sempre parlàvem una bona estona. Va ser un gran del nostre futbol. I sobre tot per a la seua ciutat i el seu club, el CF Amposta, el que portava ben endins. 

Des d’aquí el meu petit homenatge. Curt però merescut. Fins sempre, senyor Moya!. Deixa bona emprenta. Es complicat després de l’emoció de recordar a algú que ja no està, poder parlar d’altres qüestions. Però aquesta setmana hauria de fer-ho del nombre d’impugnacions que han hagut entre Tercera i Quarta catalana (en 3 jornades). Dos partits que han canviat el seu resultat (Ulldecona-Horta i la Galera-Tivenys) i altres en els que les impugnacions han estat desestimades. Alguna cosa falla. Més endavant ho comentarem. Finalment, destacar la imatge del Canal Plus, dimecres, d’Edu Albacar en acabar el partit contra el Madrid. I les seus lògiques declaracions. “Va ser un atracament”. I gran. I és que ho fou. Em quedo amb el seu partit i que és un orgull veure’l al màxim nivell