Fa un any vaig fer un estudi que demostrava que en les primeres jornades es definia molt un campionat. Vostès podran dir, què diu Joaquin Celma si encara queden 30 jornades pel final? Doncs sí. Ho dic. I no perquè sigui un il.luminat, com hi ha aficionats d’aquestes terres que em consideren que ho sóc. Ho afirmo amb dades. Els hi podria demostrar aquest estudi en 20 temporades. Però no puc perquè Super-Michel em limita l’espai i és que, si segueixo així, puc arribar a ocupar totes les planes d’aquest periòdic...

A la Segona i Tercera catalana, el campió sempre està entre els cinc primers a la quarta jornada. I saben que fa setmanes que els ho comento. En la lliga passada, jornada 4, el Jesús i Maria era cinquè. En fa dues, el Morell era segon. Fa tres, també a la quarta jornada, el Valls era líder. Fa quatre, el Reddis, quart. Per promig, el campió està entre els tres primers al quart partit. O sigui, els que estiguin entre els llocs 6è i 18è, que s’oblidin de ser campions.  A la Tercera catalana, està més accentuat l’equip campió. Tres dels últims campions: Perelló, l’Ampolla i Jesús i Maria, en la jornada 4, ja anaven líders, solament l’Olimpic no ho era. Estava a la quarta plaça i finalment es va emportar l’ascens. Continuem: els primers cinc classificats en la jornada 4, estan en un 50%, un any, dos, tres...ho estan en la 34.

El curiós és que qui promociona en un 50 % dels casos no està entre els cinc primers, a la quarta jornada. Va passar la lliga anterior amb el Catllar i en fa quatre amb el R. Bítem. Abans hem vist que la Segona catalana es distingeix de la Tercera. I analitzem els primers
cinc classificats en la jormnada 34, en les tres darreres campanyes, a Tercera. A la jornada 4 ja hi eren Perelló, Olímpic, Ulldecona i Flix.

Fa dos, en jornada 4, l’Ampolla, l’Ametlla i Camarles i La Sénia ja estaven situats: fa tres el Pinell, Vilalba, Olímpic i l’Atmella en la jornada 4 estaven en les cinc primeres posicions i al final van quedar en aquest podi. Solament es trenca l’estadistica, fa quatre amb solament dos equips, Jesús i Maria i Pinell. Amb aquestes dades, es demostra que cada categoria té una personalitat diferent. Vostés diran, però si són onze jugadors per igual, una pilota...? Doncs no. Ja veuen que es diferencien.

Encara que aquesta estadística es pot trencar enguany. Si aquest estudi el fem a la jornada 17, el campió i el subcampió sempre està
entre els cinc primers. Solament en una temporada de les darreres 20 es va trencar aquesta estadística. Si la temporada passada vaig
demostrar que el campió en les dues categories està molt definit a la quarta jornada i que gran part d’equips estan al final a la jornada 34 igual que a la quarta, això indica que cada categoria té una personalitat pròpia. Igualtat a la Segona catalana i i una Tercera amb tres o quatre equips molt forts que es veuen abans de  començar la lliga. Aquestes estadístiques les podríem dur a la resta de categories. Conclusions, el campió ja està a les primeres cinc places a la quarta jornada. Reddis, per tant, potser campió o subcampió. Aquesta temporada és possible que no tinguem cap equip ebrenc com a primer. No sabem si a la segona plaça. L’Ampolla no crec que pugui aguantar el ritme. Al Tortosa li falta una temporada més per ser un equip campió, els seus jugadors encara no han marcat cap gol en camp contrari. Gandesa, un gol per partit. Poc bagatge. Alcanar i la Cava no són els d’anteriors temporades. No s’estranyen que la segona plaça sigui per Morell o Valls. Tant de bo no sigui així. A la Tercera catalana, més clar.  Encara que l’Ulldecona és sisè li falta un partit amb la qual cosa podria estar entre els cinc primers. i juntament amb el Camarles i el Flix és favorit per ocupar el podi. Solament s’han posat, fins ara, Corbera i Batea; crec que un dels dos baixarà pistonada.

A la jornada 17 repassarem altre cop aquestes estadístique per a veure que tenen un gran index d’encert. 3A DIVISIÓ. QUÈ PASSA AMB TEIXIDÓ? Rapitenca. En la jornada 7, la temporada passada, li havien fet només quatre gols. Ara en porta 12. Solament sis a favor. Ha empatat al camp de la Gramanet, a Vilassar i va guanyar a la Pobla, però són equips de poc pes. La lliga passada va fer un miracle en defensa Super Teixidó. Enguany les coses no estan sortint. Haurà de canviar de tàctica doncs l’afició local vol veure guanyar el seu equip. Cinc jornades sense guanyar els tres punts i diumenge arriba el galerenc Delfin amb el seu Vilafranca.

L’Ascó, en l’anterior ocasió que va estar a Tercera, va sumar 29 punts. Ara ja en porta 14, gairebé la meitat. La salvació està als 42 punts. En les primeres set jornades en fa dos de promig. Si segueix avaquest ritme, seran 36 durant la primera volta. Al febrer, mes de l’amor, estarà salvat. Llavors a somiar.

1A  CATALANA, SEGUEIXEN ELS DESAMORS.  La setmana passada vaig dir quevsuspens per al Jesús i Maria i l’Amposta. Més del mateix aquesta. Comvsofrirem en aquesta temporada! Diumenge sortia el Jesús i Maria a les 13 hores cap a Tàrrega. Amb el dinar encara en plena digestió i amb cinc baixes. Va plantar cara. En la segona part va debutar el juvenil Jesse Pareja (cosí germà del jugador del Madrid). El mister del Tàrrega em va dir: “És el millor equip al que m’he enfrontat fins ara”. Però encara ha de millorar. Amposta, tres partits fins al moment
que anava guanyant i va acabar empatant. I diumenge davant d’un dels rivals més fluixos, l’Alpicat. Fa dues jornades, l’afició de l’Horta
va ajudar al seu equip a la remuntada. Aquesta setmana, una aficionada li deia a l’altra per telefon: “tu et creus que has d’anar al camp a criticar a l’equip dels teus amors?”. Jo diria a l’afició que animen al seu eqiup des del primer minut, com ho fa una de les millors
aficions d’Espanya, la de l’At de Madrid.