Mals moments estan passant els tres equips ebrencs que han dominat l’hegemonia d’aquestes terres. Tortosa sense president i amb un dèficit que cobrir, Amposta amb un canvi de poders fa dues temporades. Se’n va Tarazona i arriba Jordi Pérez que es va fer càrrec del dèficit a canvi de la presidència. Diu la dita, “no hi ha dos sense tres” i ara li toca a la Rapitenca. En dues setmanes, dos mini bombes. La marxa de dos jugadors, Ferran a la Cava, per millors condicions laborals i Javi Ramos, que no estava fi o les històries que cadascú pot explicar.
Aquesta setmana nou revés. Dos directius se’n va a casa.

Els germans José i Joaquin. Els Carceller. Els dos tenien previst deixar el càrrec a final de temporada, però no han aguantat la pressió. Fins i tot amb ella ha pogut Teixidó que aquesta setmana tenia que anar al plató de Michel. A la Rapitenca passen molts coses i res a la vegada. Si la pilota hagués entrat cada setmana i estiguessin líders, un altre gall cantaria.

El Castelló, ciutat que supera en escreix a Sant Carles, està més a sota en posició que la Rapitenca, està també a Tercera Divisió. Tant sols els separa un grup i una província. La Rapitenca va estar molts anys a Segona Catalana o 1a Regional, com es deia anteriorment i no hi havia crisi, inclús amb menys socis. Avui amb crisi, la Rapitenca està en el més alt de la seva història, “I tindriem que està agraïts, veure cada setmana a l’Europa, Cornellà, Gavà... és com anar cada setmana als Óscars. Aquesta és un luxe”, em deia una persona d’aquest club.

Cal destacar la figura de Fernando Garcia. Sense ell l’equip no estaria a Tercera Divisió. Si li falla un davanter en una hora, agafa la seva agenda i truca a mitja Espanya. La Rapitenca està més alt que mai. Set equips de futbol base a Preferent, el club número 1 en equips d’aquestes comarques, tretze, sense comptar benjamins i prebenjamins. El primer equip té una crisi com la tenen la meitat dels equips de Tercera Divisió. Aquesta setmana ha dimitat Miguel Aguilar del Palamós i cada setmana podem veure una moguda en qualsevol equip. El president Ramon als seus 76 anys vol seguir un any més i complir els 8 de mandat en dues etapes diferents. El club aquesta temporada ha baixat un 30% de pressupost i la propera el tornarà a baixar. Hi haurà cada vegada més jugadors d’aquestes terres i els aturats tindran un carnet especial i els joves un altre. Els casats podran portar a tota la família a preu d’enderroc. La Rapitenca està passant un mal moment, esportiu, econòmic...¿I quants clubs hi ha així a Catalunya i en categories Nacionals? Gairebé tots a excepció de Madrid i Barça. El vaixell de la Rapitenca està una mica enfonsat i si s’enfonsa del tot igual ve Reverté, un magnat del peix i el salva. “Jo no vull ser president de la Rapitenca, algún dia em tocarà per història però no és aquest el moment”. Gràcies amic Reverté per atendre la meva trucada.

Aquest rapitenc estava a Cuba aquesta setmana. No sé que passarà amb la Rapitenca. Demà, diumenge, dintre de tres setmanes... si hi haurà més baixes de jugadors, si haurà desbandada... tant sols sé que mister Teixidó, don Ramon i Fernando Garcia, i tots els socis que estimen a aquest club remaran encara que sigui en un barquet, encara que es pugui ensfonsar. Desitjo que guanyin al Palamós. Si perden a seguir remant. Visca la Rapitenca i tots els clubs que estan passant un mal moment!!!