El sistema no és negociable. És la frase que més es repeteix a Can Barça. L’entrenador que arriba ha d’acceptar el sistema, els jugadors també. Tothom reverencia el sistema. Ens ho ha donat tot sens a dir. Ho hem guanyat tot i és veritat. El sistema i els  jugadors que l’apliquen ho han sabut guanyar tot. El sistema passa per sobre dels jugadors i tots s’han d’amotllar al sistema. Ja són moltes temporades que es juga aquest sistema, que es perfecciona i no ha evolucionat gens. Els altres equips s’han cansat de perdre i somriure, de dir que juguen contra el millor equip del món i també volen guanyar, de tant en tant, o tan sols empatar i si que modifiquen els seus per tal de millorar defensiva i ofensivament.
 

Ja s’han jugat nou partits de lliga. Se n’han guanyat vuit i se n’ha empatat un altre.Contra el Milan es va empatar per segona vegada en una setmana. En cap dels partits jugats s’ha vist bon futbol per part del Barça. Alguna estona sense massa continuïtat i no sembla que, al pas que es va, es pugui veure millorar aquest sense veritables canvis. Tothom s’ha aprés la lliçó. 
 

El món no hauria evolucionat si cada vegada que quelcom hagués estat funcional, ja no s’hagués treballat per tal de millorar-ho. Martino ho tenia clar quan va arribar i ho va intentar, però ràpidament, allò que se’n diu l’entorn del Club, tant el de dins com el de fora, el va fer canviar d’idea. ¡S’ha de tornar a les arrels!.
 

Segueix la lliga i es van repartint els minuts per uns i altres, sembla que tothom és útil, que pot aportar molt a l’equip, però és el sistema qui determinarà que pots o no pots aportar a l’equip. Grans jugadors ja ham marxat del club perquè el sistema els empetiteix, perquè les qualitats que tenen no serveixen per allò al que es vol jugar. Ibrahimovi, no el va poder suportar i se’n va anar. És un gran jugador, però no per aquest sistema. Villa, va arribar com un home gol, el màxim golejador de la història de “la Roja”, i se’n va anar com un jugador devaluat, que semblava que ja no podia fer un gol a l’arc de Sant Martí. Li està costant moltíssim tornar a ser el jugador que era i tot perquè a un jugador que sempre ha caigut a banda per tal de fer diagonals cap al mig i finalitzar-les en gol se li demanava que defenses ordenadament, que en atac obrís el camp al màxim i li poses la pilota a Mesi i cerqués l’u contra u per tal de trobar la porteria i marcar gols. Qui li va veure condicions per marxar del contrari sense espais? No les té i per tant no va funcionar, ni abans, ni després de la lesió que va patir. 
 

Alexis, ja és la tercera temporada que juga i tothom n’espera l’eclosió. Que se li demana a l’Alexis, que defensi be i que en atac obri el camp, li posi la pilota a Messi o faci l’u contra u per finalitzar en gol. Qui li ha vist mai a Alexis qualitats per fer el que se li demana dins al sistema. Alexis va explotar les seves qualitats a Itàlia, on va arribar a ser el millor jugador de la sèrie A, l’any que se’l va fitxar i també se li poden veure en la Selecció de Xile. A l’endemà d’un partit de Xile sens dir. Com és que no ho fa això al Barça? Es que no ho pot fer per que no ho sap fer. Se li demanen coses per les quals no te ni condicions tècniques ni tàctiques. Aviat o se’n haurà d’anar o serà el relleu de Dani Alves al lateral dret, ja que en aquest sistema si que te condicions per a ocupar aquest lloc.
 

Tello està a la banqueta en el partit contra l’Osasuna, com tants d’altres partits i no es marca. Hi ha gent que pensa: ha de sortir Tello, amb la seva velocitat i finalització això ho arreglarà. No toca pilota i la que toca l’ha d’endarrerir. A qui li va semblar que Tello podria jugar amb el Barça tal i com li juguen ara els contraris?.
 

Tello és un jugador que viu de la seva velocitat. Que  és més ràpid que la major part de futbolistes de la lliga i per tant pot arribar abans que els altres a l’àrea, però si els altres ja hi son que pot fer. No té qualitat tècnica per a marxar en l’un contra un i finalitzar i al final quan la pilota arriba a banda i no es perd torna cap al lateral. 
 

El cas de Pedro és similar, amb una mica més de qualitat tècnica. El veus jugar amb la selecció i penses, perquè no ho fa això amb el Barça? És un jugador de selecció. No, el dia que a la selecció l’adversari li juga amb la defensa avançada, amb espais al darrere, aquell és el dia de Pedro; destaca i marca gols. 
 

Espero i desitjo que no passi el mateix amb Neymar. Des que va arribar el veig abandonat allà a la banda, tocant quatre pilotes durant tot el partit, mentre els seus companys la toquen tant com volen. Quan li arriba ha de marxar de quatre o cinc adversari fins arribar a bona situació, cedir la pilota a Mesi, si pot i cas contrari marcar gol i, tot això sense espai ni temps, que són els dos factors necessaris per tal de jugar a futbol, perquè els del Tiki Taka tenen tant espai com temps la major part de vegades. 
 

Neymar ofegat a la banda no pot triomfar. És un gran jugador, només cal veure el que fa en un lloc en que la major part de jugadors no saben fer res, però necessita espai i temps, no pot ser que se’l relegui a jugar sobre la banda, on l’adversari compta amb l’ajut de la ratlla, on només ha de defensar en dues dimensiones, mentre en qualsevol altre lloc del camp ho ha de fer en quatre, perquè tan aviat com arribin els mals resultats, serà el que pagarà els plats trencats. 
 

Cesc, no pot jugar perquè juguen Xavi, Busquets i Iniesta. Quan el van portar ja sabien am quin sistema jugaven. Perquè ho van fer?, estan destruint un gran jugador que sempre juga fora de posició. 
 

Jo no defenso el canvi definitiu de sistema, però crec que és necessari saber jugar a qualsevol altra cosa que no sigui mantenir la possessió al mig del camp. Els equips ja no et juguen avançats, tots et donen possibilitat de tenir la pilota, però t’han retallat l’espai on defensen i el temps de reacció, estan molt a sobre i son mot contundents, de vegades massa. No necessiten la pilota durant tot el partit, només la volen uns quants segons, els imprescindibles per tal que una passada llarga finalitzi dins a la porteria. Després a defensar bé. En aquest cas la intel·ligència demana variants en el sistema, durant el partit per tal de desmuntar l’estructura defensiva de l’equip contrari, no canvis de jugadors que no poden aportar, normalment, res de nou. Cesc si que es pot encabir en un 1- 4-4-2, Alexis i Neimar poden jugar per dins i Mesi, al qual ja no hi ha cap equip que li deixi controlar una pilota pot passar a jugar a banda, amb el que s’endurà amb ell uns quants contraris que deixaran més lliure la zona als altres i sabeu que, els gols dels altres també valen.