Trist. Molt trist l’espectacle que s’ha generat envers la mort del porter del FC Girona B en accident de cotxe. Com la gran majoria ja sabreu, el Llagostera, equip de Segona B (grup III), va demanar a l’Olímpic Xàtiva fer un minut de silenci per la mort de Nil Marín (porter del Girona B).

Tant Llagostera, rival del Xàtiva, com l’àrbitre del partit estaven d’acord a realitzar aquest minut de silenci per un esportista que, anant a entrenar, va sofrir un fatídic i mortal accident. El president de l’Olímpic Xàtiva, Alfonso Rus, es va negar en rotund a fer el minut de silenci al seu estadi. 

Segons publiquen diversos mitjans, Rus hauria dit textualment: “Feu això a casa vostra”, i altres comentaris en els quals es podia intuir que hi havia algun tema polític pel mig. Això va succeir quan li haurien demanat de fer el minut de silenci. És molt llastimós i una falta d’ètica insultant, que es mescli la política amb temes humans i d’aquesta sensibilitat. La mort d’una persona, un futbolista, en aquest cas, com ho podrien ser també els miners morts a Lleó, no pot ser una arma política. 

Rus, a part de president de l’Olímpic Xàtiva, és president de la Diputació de València, alcalde de Xàtiva i diputat a les Corts valencianes del PP. Rus hauria de recordar els valors socials i humans que, suposadament, un govern ha de tenir, abans de fer prevaldre una ideologia que, per altra banda, queda més que clar quina és: anar en contra dels catalans, tant pel civil com pel criminal. Hi ha coses, però, que estan per sobre de tot això, tal com mostra el pare del jugador mort, en una carta. Podeu llegir-la aquí.

El pare de Nil Marín, en Víctor, fa una classe magistral d’humanitat a Alfonso Rus amb aquesta carta esmentada. Víctor Marín, més lluny de mostrar odi o ràbia continguda cap a un falta total de respecte cap al seu fill, li regala una lliçó d’humanitat, humilitat i, sobretot, moral, que Rus, representant polític, i també tota la societat hauria de reflexionar per veure fins on el nacionalisme pot arribar. No es tracta de nacions, ideologia o sentiment polític. Es tracta, simplement, de persones i, en qualsevol situació normal, s’hauria acceptat —o s’hauria d’acceptar— que es pogués fer un minut de silenci. No va ser així a Xàtiva, però serà així arreu de Catalunya. Una llàstima, com deia al principi. 

En Víctor, tal com deia a la carta, era una d’aquelles persones “que, quan toca seure en els despatxos de la gent important, abaixen la mirada i s’amaguen les mans per la vergonya que a vegades fa d’ensenyar-les, plenes de nafres i esgarrinxades de tant treballar”. En Víctor ha demostrat que persones com Alfonso Rus no són persones importants i tampoc ho són aquelles que vesteixen diàriament corbata i manen des de la seva oficina. Les persones importants són persones com elles que no callen davant d’injustícies o com el seu fill, amb el seu caràcter i entrega cap a una passió que tenia, el futbol, o com els miners també esmentats anteriorment. Les persones importants són aquelles que cada dia, des de petits actes i des del carrer mostrant i recordant-nos a tots els valors que s’han de seguir, fan més gran la nostra societat.