Hi ha pocs entrenadors que s'encarin amb la premsa. Saben que el poder dels mitjans de comunicació són molt importants en el món del futbol. Qui té la premsa en contra acaba remant contra corrent i al final, qui en surt perjudicat n'és el mister. Per això, normalment, els tècnics intenten mantenir una bona relació amb els periodistes. També, sovint es trenca la barrera del que entrenador li pot explicar a la premsa, que normalment no surt a la llum, però sí que serveix perquè el periodista tingui informacions de primera mà per tal de poder realitzar la seva feina en un futur més o menys llunyà, o simplement per tenir una idea global de la situació.

 

La premsa i és pel bo o pel dolent. Coneixia un entrenador que prohibia mirar als seus jugadors la classificació cada setmana. Tècnica psicològica fruit del mal moment de l'equip. Un tècnic diferent, el que feia en partits claus, era recomanar a la plantilla no llegir la premsa aquella setmana. Cadascú té el seu paper. La premsa informar i el tècnic mirar pels seus interessos. Conec de casos de jugadors que no feien cas al mister i no es perdien detall de les notícies. Psicologia inversa: Mana no fer una cosa i l'acabaràs fent.

 

Altres casos diferents són la metodologia que apliquen alguns entrenadors. Quants entrenadors han penjat alguna columna de Joaquin Celma al vestuari per esperonar als jugadors? Motivar al jugador mitjançant els articles de la premsa esportiva. Recordo, fa temporades un jugador d'un equip que va venir al Vilar i a l'acabar el partit va anar a la banqueta de la UE Valls i va tirar-li a la cara a l'entrenador un retall d'unes declaracions seves a El Vallenc. Aquesta setmana, un entrenador de Segona Catalana, penjarà al seu vestuari retalls de diaris de El Vallenc per afrontar dues setmanes complicades. El mister em deia "Necessito els retalls dels darrers partits. Necessito guanyar els partits des de la psicologia. Ens hi va molt." Veurem si li dóna resultats.

 

També conec el cas d'un entrenador que agafava les fotos que es publicaven a El Travesser i en la xerrada prèvia al partit les penjava, al costat de sistemes tàctics, a les parets del vestuari. Ho vaig poder veure amb els meus propis ulls al Narcís Sala, però ho feia cada setmana.

 

No tan sols el que s'escriu és important sinó que també en l'àmbit fotogràfic hi ha la seva importància. No són poques les fotografies que acaben sent prova en un recurs al Comitè d'Apel·lació. Fa dues setmanes un club va presentar una foto publicada per aquest mitjà com a recurs en una expulsió.

 

La premsa sempre i serà, per ajudar o per explicar les coses que alguns no volen sentir. La nostra feina és estar allí i informar, amb respecte, del que passa. Sempre dic el mateix. Els entrenadors vénen i s'en van, però la premsa sempre segueix al peu del canó. La premsa té el poder, però s'ha de saber gestionar amb responsabilitat.