Val a dir que entenc que en temps de crisi, la prioritat en el pagament d’ajudes i subvencions per part d‘un ajuntament, no és pas ni de bon tros, ajudar a un club de futbol ( al CF. Vilanova i que per tant hi ha abans altres col·lectius més necessitats.

 

De totes maneres entenc també que el respecte a la paraula donada signada o no, en un document, és tan prioritària com una necessitat d‘un col·lectiu desvalgut, i més en uns polítics, representants d´un poble, que com a mínim han de demostrar en l'exercici del seu càrrec, diligència, coherència, honestedat i dir la veritat.

 

L‘anunci ahir d'Àngel Calvo (que en sense signar res i sols de paraula l'any passat va posar de la butxaca de la seva empresa 120.000 euros al club) president del CF. Vilanova de dimitir ell i la seva junta a data de 31 de desembre proper si l'Ajuntament no fa efectiu el que ja deu fa dies,és un acte és vulgui o no, de coherència si tenim en compte el compromís adquirit per les senyores Neus Lloveras i Blanca Albà en una reunió amb altres tres persones, i que de no complir-se, deixarà al CF. Vilanova en caiguda lliure a partir de febrer del 2.014 amb risc de desaparició, tant del seu primer equip com en el futbol-base. És podrà dir, que no s‘ha de comptar amb l'ajut municipal, i s‘ha de ser autosuficient en els temps d´avui. Però no és menys cert que si tens un compromís adquirit l'has de complir, per què va a un pressupost d‘una entitat i poses en seriós perill la seva viabilitat.

 

És el que hi ha succedit.. Angel Calvo, va manifestar ahir en roda de premsa, que el pressupost total del club enguany és viable si l‘Ajuntament abona el compromès i tot el contrari si no ho fa. I que en funció d‘aquesta promesa es va fer el pressupost.

 

O dit d‘un altra manera.Si Neus Lloveras i Blanca Albà com a alcaldessa de la ciutat i regidora d´esports respectivament,continuen incomplint el pactat, entre d‘altres coses seran les úniques responsables del que pugui passar-li a l‘entitat, que de ben segur no serà res bo.

 

No em valen els arguments de la crisi, ni de la necessitat, ni de la gana, ni qualsevol altra excusa barata per incomplir amb la paraula donada. No crec tampoc que els agrades a les senyores Lloveras i Albà que jo ara els hi dies que hi ha persones que necessiten més el sou que elles guanyen, i que per tant es quedin sense cobrar i ho donguin a altres persones més necessitades.No crec ho fessin.

 

Si volem ser seriosos, senyores Lloveras i Alba, i evitar que aquesta democràcia local o no, continuï estan de xaranga i pandereta a la qual contribuïu, s´ha de ser molt més seriós, curós, conseqüent i no continuar enganyant a la ciutat i als col·lectius de la ciutat, i també està clar amb més o menys maquillatges no pagar a unes entitats esportives i a altres no, que això continua sent un poble i tot se sap, tard o d'hora i tots ens coneixem, si més no els que ja fa temps d‘una manera o altre, estem per un motiu o altre a l’ull de l’huracà.

 

Tampoc em val que ara es tregui la publicitat al club, efectivament mai formalitzada en cap contracte, el bar de l´estadi a La Fundació que l‘explota des de fa temps, ni les màquines de vending com dieu també de la Fundació. Perquè el serveis jurídics diuen que no han estat atribuïts correctament.

 

Possiblement cert. Però, amb el temps que portem així, els serveis jurídics també ara s‘apunten a fer de polítics, o estaven fent una becaina? O potser estevam de permís indefinit menjant als bars de la plaça de la Vila? Feu si us plau un esforç i deixeu de pendre ja el pèl a la gent, i especialment al Sr.Calvo, que ni és calb d'idees ni de pèl, ni de butxaca, i potser aquest és el problema, que com que heu vist de tira de “chequera” li heu agafat la matrícula i que pagui sempre el pagà, o no? Està clar que el poble amb crisi o no, ja comença a estar fart d‘algun polític, un de grassonet perquè feia obres faraòniques sense pressupost, i uns altres, vosaltres, perquè com que hi ha crisi i no hi ha diners hi ve el tema d'abans, no sabeu fer res a part d‘aquestes bajanades i d’augmentar impostos.

 

Jo més enllà de les propostes de la Blanca Albà o de les seves manifestacions us proposaré unes altres a veure que us semblen, que de ben segur a gran part de la ciutadania li semblarien adients.

 

La primera, compli-ho el que prometeu, signat o no. Cas contrari està clar que a part de ser els únics responsables de la crisi d‘enguany del Vilanova, bon nombre de pares del futbol-base us perdran la matrícula, no us votaran a les eleccions vinents i no podreu continuar tirant de la rifeta, cobrant bé cada més sense risc de perdre el càrrec i menjant, sopant i bebent i tombant d'allò més bé.

 

La segona, sortir, donar la cara, i dir que suposadament no és veritat, i per tant el Sr. Àngel Calvo, i les dues persones que l‘acompanyaven al compromís, menteixen i llavors els socis del CF. Vilanova, ja ens encarregarem dels suposats mentiders.

 

I la tercera molt fàcil, malgrat que no pugueu seguir cobrant, gastant,menjant, bebent i tombant a càrrec dels ciutadans, és ser conscients que no esteu capacitats per exercir el càrrec que ni se, l mereixeu ni la ciutadania us mereix, i se n'aneu cap a casa per irresponsables i poc diligent fet que possiblement tingués majoria d‘adeptes, i ja no parlo sols de la política esportiva.

 

En qualsevol cas ho deixo de moment aquí esperant la vostra reflexió que de ben segur arribarà i la tornada al camí de la diligència que mai hauríeu d‘haver abandonat, excuses de pa sucat amb oli a part). És evident que estem al cap del carrer, i heu de complir o qualificar de xerraire i mentider a Calvo i els seus, o marxar ja cap a casa.

 

Com a fill d‘aquesta ciutat no puc ni ho penso permetre i per tant per diligència i coherència haig d'actuar. Però temps hi haurà si continueu fent l‘estruç i la política de la demagògia. Espero no haver de profunditzar ,en un altre article)i entrar en altres qüestions d‘algun que altre membre de l'equip municipal que no agradaran vagi per endavant. "Pasa palabra."

Continueu pel vostre mal cap a la diana. La sort, és que fugir-ne, sols de vosaltres depèn perquè com dic no és res personal. Jo si sóc responsable i coherent i per tant he de lluitar contra les vostres malifetes. Clar està també, que m‘ho puc permetre. És a dir, ara per ara, ni abans ni després,(per sort) no em dec a ningú, no sóc un estomac agraït i no necessito ni menjar del pressupost ni enganyar ningú.

Eduard Calabria

Soci del CF VILANOVA