50 personatges ebrencs al microscopi
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser
Rapitenca: Fernando Garcia, secretari tècnic. Un il.lusionista i futur alcalde de la Ràpita quan s’avorreixi del futbol. Teixidó: un filosof del futbol. Ramon Muñoz: president de la Rapitenca. Solament té un defecte: és del Madrid. Coto, home del futbol base rapitenc. El més volgut a la seua població. En altres, no ho és tant per emportar-se jugadors. Miquel Pérez, president de l’Ascó. El president ideal per al Nàstic.
Amposta, Jordi Pérez: estima a uns colors. Nacho Pérez: un romàntic del futbol. Tarrazona: sense ell, l’Amposta mai hagués tronat a Tercera. Jesús i Maria, el secretari tècnic, David Torres, el Julio Iglesias del futbol ebrenc. José Mari, el mister. Un partidalenc i molt patidor. El president Oscar, el Che Guevara. Toni Ruiz, vicepresident, persona entregada i atrevida. També valenta que estima el que fa. Vilchez, president del Roquetenc, un home molt treballador. Genaro, entregat. Ximo, el tècnic, una bona persona. La Cava: Alcalà, s’hi asembla al president Mas amb el seu discurs. El mister Santi, massa
bona persona en els entrenaments. Catalònia i la seua directiva: si visquessin als Estats Units dirigirien a un equip de la NBA. Els seus entrenadors, Oscar i Tomàs, uns detallistes i amants del futbol. Graven els partits per a veure els defectes de l’equip. Als descansos, un toca la flauta i l’altre dóna indicacions. I al revès. Alfonso, tècnic de l’Alcanar. L’home tranquil. Deltebre, el president Carlos Garcia, un cavaller i una gran persona. Robert Cantó, tècnic, el Fernando Alonso d’aquestes terres. Mai para.
L’Ametlla. Narcís, el noi del Perelló. El xic guapo de la Tercera catalana i exquisit amb el seu futbol. Camarles: Bertomeu, el secretari tècnic. Un gurú del futbol. Quan va al plató de Michel, l’audiència es dispara amb els seus comentaris. Bartolo, el mister, sembla un tècnic nascut a la Sicilia italiana, rodejat de plaers, selecte i, a més, és divertit. Sempre amb bon talant i bon humor.
L’Ampolla, Cotaina. Gran entrenador. El Robert Redford d’aquesta comarca. Surt a còrre pels matins i va al gimnàs sovint. Paco Gilabert, el president, dedicació, amor al seu club, en cos i ànima. Perelló; Molinos, mister, un Quijote del futbol.
I bona persona. Josep Casanova, president, tan llest de president com al seu dia de porter. Diuen que se semblava a Zubizarreta. Jordi Roca, mister del Corbera, seria un bon president o manager general del Tortosa. Juanjo Rovira, l’Steve Jobs del futbol mundial amb el seu MIC. El mister Nando Crespo el George Clooney d’aquestes comarques. Ulldecona, Paco Callarisa, és pluriempleat: veterans, fèmines, primer equip i un Déu del futbol al seu poble. Sansano, el tècnic: exigent i amb molt de sentiment pels seus xiquets. Mario, president de l’Ulldecona, l’home que va canviar de pell al seu equip. R. Bítem; Joaquin Roda, el Papa esperitual del futbol ebrenc.
La cap de premsa del R. Bítem: guapa, empresaria, geni i figura. El mister Sergio Navarro. L’home que mai van haver de cessar a la Cava. La Sénia, Lluís Capseta, president. Segueix cantant com Rafael, no passen els anys. No vull deixar-me sense mencionar a grans persones que han fet molt per aquest club. Guillermo Pamplona, Alejandro Segura, Pau Cortiella, Plàcit Tomàs (exdirectiu) i Plàcit, exentrenador. Alegret i César, els vells rokers que algun dia tornaran. Gandesa, José Lorenzo, president. Persona que va canviar el futbol a la capital del Terra Alta. El seu mister, Enric, aplica la mateixa filosofia que quan jugava ara que entrena: còrrer i lluitar. Guillermo Camarero fill, un cientific del futbol. Jordi Fabregat, el mag del futbol ebrenc, entusiasta, un trotamons, atrevit, somiador. Fortunato i Pedro, sense ells el futbol a l’Aldea hagués tingut dificultats per continuar. Jordi Videllet, tècnic de l’Horta; és més fàcil pendre una cervesa amb ell a la lluna que per aquestes comarques. Però també aplicat i persona que viu molt el futbol. Santa Bàrbara; l’entrenador Joan Subirats, un tros de pa. Manel Saltor, president de l’Olimpic, té una cosa que m’encanta. Li importa més la cantera que el primer equip. Chapeau. Gaspar, tècnic del Tivenys. L’home més polifacètic d’aqueste terres. Té més professions que un torero. Jo el repto a fer una paella al plató de Michel a la televisió i en directe. Segur que em guanyaria, encara que a mi no em queden malament.
Els xics de la premsa. Michel Viñas, el James Bond. Amb llicència per tot. Pau Folqué. El xic del Twiter, Facebook i el que faci falta. I el futur president del Benifallet, en 2030. Francesc Fabregas del Travesser i el Vallenc, el periodista numero 1 del Camp de Tarragona. Ell solet fa 24 planes esportives cada setmana. Fran Carratalà. Deuria viure en una illa solitària amb un equip de fèmines un mes d’agost. El millor programa de ràdio d’aquestes comarques: ‘Dins l’Estadi’, dirigit per Edu Pino, a Móra. S’hi sembla als programes nocturns de De la Morena i José Maria Garcia.
Aquest és un homenatge a persones que coneixo i puc donar sobre elles la meua opinió. Si falten algunes, ho sento. No sóc Déu i no puc conèixer des de Madrid a tots els ebrencs. Però si als que he citat.
Amposta, Jordi Pérez: estima a uns colors. Nacho Pérez: un romàntic del futbol. Tarrazona: sense ell, l’Amposta mai hagués tronat a Tercera. Jesús i Maria, el secretari tècnic, David Torres, el Julio Iglesias del futbol ebrenc. José Mari, el mister. Un partidalenc i molt patidor. El president Oscar, el Che Guevara. Toni Ruiz, vicepresident, persona entregada i atrevida. També valenta que estima el que fa. Vilchez, president del Roquetenc, un home molt treballador. Genaro, entregat. Ximo, el tècnic, una bona persona. La Cava: Alcalà, s’hi asembla al president Mas amb el seu discurs. El mister Santi, massa
bona persona en els entrenaments. Catalònia i la seua directiva: si visquessin als Estats Units dirigirien a un equip de la NBA. Els seus entrenadors, Oscar i Tomàs, uns detallistes i amants del futbol. Graven els partits per a veure els defectes de l’equip. Als descansos, un toca la flauta i l’altre dóna indicacions. I al revès. Alfonso, tècnic de l’Alcanar. L’home tranquil. Deltebre, el president Carlos Garcia, un cavaller i una gran persona. Robert Cantó, tècnic, el Fernando Alonso d’aquestes terres. Mai para.
L’Ametlla. Narcís, el noi del Perelló. El xic guapo de la Tercera catalana i exquisit amb el seu futbol. Camarles: Bertomeu, el secretari tècnic. Un gurú del futbol. Quan va al plató de Michel, l’audiència es dispara amb els seus comentaris. Bartolo, el mister, sembla un tècnic nascut a la Sicilia italiana, rodejat de plaers, selecte i, a més, és divertit. Sempre amb bon talant i bon humor.
L’Ampolla, Cotaina. Gran entrenador. El Robert Redford d’aquesta comarca. Surt a còrre pels matins i va al gimnàs sovint. Paco Gilabert, el president, dedicació, amor al seu club, en cos i ànima. Perelló; Molinos, mister, un Quijote del futbol.
I bona persona. Josep Casanova, president, tan llest de president com al seu dia de porter. Diuen que se semblava a Zubizarreta. Jordi Roca, mister del Corbera, seria un bon president o manager general del Tortosa. Juanjo Rovira, l’Steve Jobs del futbol mundial amb el seu MIC. El mister Nando Crespo el George Clooney d’aquestes comarques. Ulldecona, Paco Callarisa, és pluriempleat: veterans, fèmines, primer equip i un Déu del futbol al seu poble. Sansano, el tècnic: exigent i amb molt de sentiment pels seus xiquets. Mario, president de l’Ulldecona, l’home que va canviar de pell al seu equip. R. Bítem; Joaquin Roda, el Papa esperitual del futbol ebrenc.
La cap de premsa del R. Bítem: guapa, empresaria, geni i figura. El mister Sergio Navarro. L’home que mai van haver de cessar a la Cava. La Sénia, Lluís Capseta, president. Segueix cantant com Rafael, no passen els anys. No vull deixar-me sense mencionar a grans persones que han fet molt per aquest club. Guillermo Pamplona, Alejandro Segura, Pau Cortiella, Plàcit Tomàs (exdirectiu) i Plàcit, exentrenador. Alegret i César, els vells rokers que algun dia tornaran. Gandesa, José Lorenzo, president. Persona que va canviar el futbol a la capital del Terra Alta. El seu mister, Enric, aplica la mateixa filosofia que quan jugava ara que entrena: còrrer i lluitar. Guillermo Camarero fill, un cientific del futbol. Jordi Fabregat, el mag del futbol ebrenc, entusiasta, un trotamons, atrevit, somiador. Fortunato i Pedro, sense ells el futbol a l’Aldea hagués tingut dificultats per continuar. Jordi Videllet, tècnic de l’Horta; és més fàcil pendre una cervesa amb ell a la lluna que per aquestes comarques. Però també aplicat i persona que viu molt el futbol. Santa Bàrbara; l’entrenador Joan Subirats, un tros de pa. Manel Saltor, president de l’Olimpic, té una cosa que m’encanta. Li importa més la cantera que el primer equip. Chapeau. Gaspar, tècnic del Tivenys. L’home més polifacètic d’aqueste terres. Té més professions que un torero. Jo el repto a fer una paella al plató de Michel a la televisió i en directe. Segur que em guanyaria, encara que a mi no em queden malament.
Els xics de la premsa. Michel Viñas, el James Bond. Amb llicència per tot. Pau Folqué. El xic del Twiter, Facebook i el que faci falta. I el futur president del Benifallet, en 2030. Francesc Fabregas del Travesser i el Vallenc, el periodista numero 1 del Camp de Tarragona. Ell solet fa 24 planes esportives cada setmana. Fran Carratalà. Deuria viure en una illa solitària amb un equip de fèmines un mes d’agost. El millor programa de ràdio d’aquestes comarques: ‘Dins l’Estadi’, dirigit per Edu Pino, a Móra. S’hi sembla als programes nocturns de De la Morena i José Maria Garcia.
Aquest és un homenatge a persones que coneixo i puc donar sobre elles la meua opinió. Si falten algunes, ho sento. No sóc Déu i no puc conèixer des de Madrid a tots els ebrencs. Però si als que he citat.
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser