Ens seria difícil determinar quan el futbol va deixar de ser un esport i va començar a ser un espectacle. Durant molts anys, des del segle XI a les Illes Britàniques i fins al segle XIX el futbol en les seves diferents formes de jugar-lo era fonamentalment participatiu. Les mancances quant a mobilitat i comunicació entre persones i ciutats feien que es reduís a practicar-lo entre convilatans, sense massa espectadors. Va ser a partir del 1863, any de fundació de The Football Association, que comença la història moderna del futbol tal i com el coneixem.
 

Durant aquests dos segles el futbol ha anat evolucionant de ser un esport amateur a un espectable super profesionalitzat i amb aquesta evolució ha anat perdent la seva essència. Els que ja tenim anys i hem pogut veure el pas del futbol de blanc i negre a color tenim a la memòria a jugadors com ara Kubala, Di Stefano, Pelé, Garrincha, Cruyff,Maradona, Romario, Ronaldo, etc gent que han ha delectat amb la seva forma de jugar, imaginativa, intuïtiva, en resum, viva, eren gent  del carrer, nascuts a les classes socials més pobres, que s'havia fet a sí mateix, que cercava els seus pocs moments de felicitat a la vida a través d'una pilota i la seva imaginació. Inventaven futbol a cada jugada i la gent anava cada vegada més als camps de futbol per tal de veure'ls jugar, per tal gaudir d'aquells jugadors inigualables, però algú se'n va adonar que en aquest esport hi havia negoci i van començar els problemes. Si volies ser un club gran havies de guanyar i per tant havies de tenir els millors jugadors i aquests jugadors, que es van envoltar de representants i altres ens, volien més i mes diners. Els contractes ja no tenien valor, els signaves per cinc anys i al primer ja s'havien de revisar, es clar, sempre a l'alça. Si el jugador, tot i tenir contracte, volia marxar, s'havia de deixar marxar, ja que cas contrari, es negava a jugar, etc. 

Es va crear un mon paral·lel en el qual els valors de la vida ordinària no servien per a res.  La paraula no te valor, el contracte no te valor, la feina ben feta no te valor, el respecte per l'adversari, per l'àrbitre, l'entrenador,.... no te valor. Amb aquest caldo de cultiu hi va haver molta gent que va pensar que per aquesta via podia solucionar els seus problemes econòmics i tan aviat com els fills podien caminar els hi posaven unes sabates de futbol i a l'escola a jugar. Ens ha de fer rics a tota la família, no caldrà que treballem més, pensaven i, van començar a sorgir escoles de futbol com a bolets. S'havien de produir artistes. S'analitzaven les qualitats dels millors jugadors i es pretenien traslladar a aquests centres de formació. Semblava fàcil, si a la recepció i sortida de la pilota de Guardiola, li sumàvem les passades amb l'exterior de Laudrup i la definició de Romario, ja ho teníem i hem generat tot un munt de robots,  tenen condicions físiques, saben bellugar-se tàcticament, en alguns casos fins i tot tenen qualitat tècnica, però no tenen ànima. L'ànima no se li pot donar. S'ha de tenir la capacitat de en dècimes de segon, analitzar perifèricament el lloc on s'està, on son els companys, on son els adversaris i, sense manual, saber prendre la millor decisió per tal d'obtenir l'objectiu final que és posar la pilota dins a la porteria adversària. 
 

S'acaben els artistes i, dia rere dia, baixa el nivell d'espectadors als camps de futbol. Els clubs endeutats van descendint de categoria fins que en alguns casos arriben a desaparèixer. Abans embogíem amb els meravellosos gols, amb les jugades inimaginables que podíem veure, ara en tenim prou amb comptar els kilòmetres que pugui fer qualsevol robocop dins al camp, sense adonar-nos-en  que un partit de futbol no és una marató, que és un espectable. Al que més corre i dona més coces li diem que és qui dona l'equilibri a l'equip. Encara no he pogut entendre l'equilibri entre qué i entre quí, perquè hi ha equips, cada vegada més, a les lligues de totes les categories que surten al camp amb onze equilibristes disposats a repartir.
 

Hi ha quelcom que s'està fent malament en el món del futbol per tal d'haver arribat fins on som. Deixem de confeccionar robots. Es clar que la disciplina tàctica és important i que els onze jugadors que hi ha al camp han de sotmetre's a aquesta disciplina, però, en atac, deixem que flueixi la imaginació del jugador que en té i potenciem aquestes qualitats al màxim en tots els jugadors que tinguem en els nostres equips. Només així, preservant la iniciativa i la naturalitat el futbol evolucionarà, cas contrari,si són els sistemes els que estan per sobre del jugador genial, el futbol s'empobrirà fins a esgotar-se.  En aquesta lluita hi està implicat tothom, l'entrenador, demanant als seus jugadors que juguin a futbol, no que copegin a l'adversari  fins a eliminar-lo, la directiva, contractant jugadors de futbol, no atletes, els propis jugadors recriminant les actuacions d'aquells que no mantenen actituds esportives; els àrbitres, no essent tant permissius amb els que es dediquen a donar cops a dret i tort al jugador que es supera futbolísticament i els espectadors demanant un millor joc, ja que es tracta d'això d'un joc que s'inventa mentre es juga, no d'un encontre de lluita grecoromana.