Agafin el xandall, corrin i no parin
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser
Mister Miquel Cotaina i sis persones més, Eduardo, Paco, Ferran, Encarna, Jordi i Salvador, a les sis i mitja del matí, tres cops a la setmana, fan el següent: van al gimnàs i a més corren sis quilòmetres. SuperMichel fa el mateix, però de tarda-nit.
Es trau l’estrès diari corrent i meditant sobre la vida. Un servidor, un dia de fa uns quinze anys, no veia el final del túnel. Vivia al limit, de 7 del matí a 11 de la nit, sense pausa, treballant i amb només mitja hora per a menjar. Llavors vaig pendre una decisió savia: apuntar-me a un gimnàs. Durant deu anys vaig jugar cada dia a l’esquash, fins i tot vaig participar en unes lligues amateurs de Madrid. Vaig conèixer a grans amics, i a sobre vaig tenir la possibilitat de parlar, de tant en tant, amb Javier Cámara, el rei de Bulgaria Kardam, la seua esposa, Miriam Ungria, Joaquin Cortés...crem de la crem... Així vaig començar a fer esport. Un dia sortint del gimnàs...zas!, principi d’infart. Em va recollir una ambulància. Aquella tarde tenia un partit de quarts de final. Dins de l’ambulància em vaig començar a pegar cops a la cara per a reaccionar. Tot plegat, encara que sigui inverosimil, va ser un regal meravellòs. Vaig baixar el ritme de treball i vaig canviar la meua vida. Després em vaig apuntar a fer carreres, començant amb 10 quilòmetres, passant a una mitja marató i posteriorment vaig aconseguir acabar una marató completa (42 km) amb 4 hores, 34 minuts i 35 segons. Vaig trigar tres dies en baixar per les escales de forma normal. I per què compto tot això?. Doncs és una sugerència de vida que vull transmetre des d’aquí. Hi ha molta gent que viu al limit. I jo també hi vivia. I ha d’arribar un moment que cal parar i veure on estem i per on caminem. Una de les millors decisions que he pres mai ha estat fer deport. Mente sana in corpore sano.
L’esport és salut, és felicitat. Fent esport s’envelleix deu anys més tard. O mai es fa. ‘No tinc temps’, poden dir. No és cert. En sobra. Solament mitja hora al dia, suant al màxim i treient les endorfines. Si pots fer esport, no et queden ganes de discutir amb ningú i dorms com un Déu. ¿Saben que a l’Estat espanyol se li dediquen tres hores a la televisió?. Saben que el 20% dels espanyols dormen amb pastilles...? Si es posessin uns pantalons curts i fessin entre 20 o 30 minuts de carrera continua, dormirien com els angelets. Els jugadors que deixen l’esport, quan pleguen del futbol, es posen grossos, acaben fent cerveses de més. Per això és bo seguir jugant amb els veterans o fer esport. Et manté viu. Quants de vostés han tingut un dia de gossos, arriben a casa es posen el xandall, fan esport i després de la dutxa ho veuen tot diferent. Jo sempre dic el mateix als meus amics i amigues: “Abans de suicidar-te, jitat amb el veí o la veina. I després decideixes”. Quan un no veu sortida, es posa el pantaló curt i còrre sense parar. Et canvia el pensament. Aquest article va dedicat als que fan esport. I també als que tenen peresa per fer-ne. I els que no saben que fer en un moment complicat de la seua vida: “a posar-se el xandall, amb una motxila, donar la volta al món en cinc anys i tornar a casa per Nadal”. Si amb aquest article aconsegueixo que 25 persones canvien la idea i puguin fer esport, objectiu complert.
ALGUNS ENTRENADORS SOLAMENT FAN QUE CRIDAR I CRIDAR.
Admiro molt a un entrenador per ser una gran persona i perquè sap el que fa. El que passa és que no ha tingut sort ni a Valls ni a la Canonja, en la seua última etapa. Darrerament, Jordi Rojas, en el seu mur de Facebook deia que “Fa dies que sento pel Futbol Base ... és que aquest mister no crida, no els parla, no els motiva ... Doncs els dedico aquestes línies ... La vàlua d'un entrenador no es mesura per la quantitat de decibels que crida!!! Els entrenadors hem de treballar durant la setmana ... Setmana difícil = a partit fácil!!!...“. Molts aficionats creuen que un entrenador és molt dolent si no els hi diu res als seus jugadors. Cas de Del Bosque, per exemple. A mi m’agraden els entrenadors entusiastes, educadors i que fan pinya al vestidor.
TERCERA DIVISIÓ. ASCÓ, RAPITENCA...SORT TRAÏDORA.
Diuen que el futbol no és just. I que els àrbitres en ocasions decideixen els resultats. Jo dic tot al contrari. Són 38 setmanes que s’ha de jugar cada partit al limit i en cadascuna d’elles passa alguna cosa diferent. En la jornada de fa dos caps de setmana, Ascó i Rapitenca van resoldre i sumar punts en temps afegit. En aquesta va passar al contrari. L’Ascó va caure al 82 i a la Rapitenca al 85 van empatar-li el partit. Ja en porta la Rapitenca tres invicte a camp contrari. Però em preocupa quants equips poden baixar de la Segona B. I aquest any, el tema té mala pinta. I no ens hem d’enganyar que de les eliminatòries d’ascens, són tres i és complicat pujar. Pot pujar-ne un o no cap. La Rapitenca no està tan malament. Té els mateixos punts que la temporada passada en la mateixa data; i casualitat 4 partits guanyats i set empatats.
Vosté Teixidó és un bruixot per això va viure a Galicia i alguna cosa li va quedar. El dia 14 guanyaran a l’Europa, segons el seu secretari tècnic. A l’Ascó a la pretemporada van fer-li només un gol. En aquesta campanya només n’havia rebut un a casa, fins ara. Diumenge en va rebre dos.
PRIMERA CATALANA, AMPOSTA I JESUS Y MARIA ENAMOREN.
Aquest Amposta enamora en els dos darrers partits a casa. I a més, solament una derrota en les darreres vuit jornades. Va marcar Gustavo. Important.
La temporada passada en va fer vuit. I quin gol! Com l’equip, ha recuperat confiança. I això és bo per a l’Amposta. El calendari, a priori, és propici per a les properes jornades. Nacho ja descansa com un guerrer. Jesús i Maria, com canvia la vida. Amb una derrota a Alpicat estava sentenciat. I va guanyar. Tota la mala sort que tenen al seu camp els somriu fora de casa. Van vèncer a Amposta, Alpicat i Viladecans. I dissabte partit de recuperació a Andorra. Una altra final. I el dia que guanyaran en el debut a Primera, a casa, tocaran les campanes de l’esglèsia de Jesús i Maria. Un Jesús i Maria que per primer cop en la història viatjarà a Andorra. I ho farà un dia abans al partit. Surten el divendres a les 9 del matí. Mengen a Pons, soparan a l’hotel que és d’aquests d’encant (llits d’aigua), esmorzaran el dissabte i tornaran per a dinar. A mi solament me preocupa que viatgen les senyores dels jugadors i les núvies. On dormiran?. Me confirmen que amb els jugadors. Vostès com veuen això abans d’un partit?
SEGONA CATALANA. UNA BONA NOTICIA PER AQUESTA CATEGORIA.
Portem unes quantes temporades que una bona pila d’equips es juguen el descens en les darreres jornades.
La bona noticia és que de Primera catalana no baixaran ni el Catllar, equip revelació, ni el Torredembarra ni el Torreforta que ho està bordant. 11 i 12 jugadors respectivament han marcat gol. Amposta se salvarà i si pot haver-hi un desecns podria ser el del Jesús i Maria. Tant de bo no. I, a més, encara té molt a dir, un cop pugui agafar seguretat a l’Aube.
Amb tot això, i quan ja ens acostem a l’equador de la temporada, es pot començar a comprovar tres equips definits per al descens, Calafell, Selva i Roquetenc. O sigui, hi haurà menys pressió. Tot i que encara quedarà una o dues places de descens per a completar. Per tant, hi haurà trompades. Si miren la classificació, els equips de mitja taula dupliquen en punts als darrers quatre. I poden augmentar la distància. Tortosa, en plaça de promoció. Resultat enganyós a Gandesa. Van arribar poques vegades però van ser molt efectius. Triomf meritori i de prestigi. Gandesa, no solament va perdre la imbatibiitat a casa sino que li han marcat nou gols en tres partits quan fins la jornada 9 només n’havia rebut cinc. Alcanar, situació complicada. Algo passa? O Alfons pega quatre crits o poden fins i tot baixar. Quatre partits perduts ja a casa.
R. Bítem, cada cop juga milor a casa. Ho va demostrar contra el Gandesa i en aquesta jornada contra el Reddis. La Cava ja està en el podi dels millors però a casa li costa. Ha guanyat tres partits i dos per la mínima, contra Calafell i Perelló, equip aquest que va tenir també les seues opcions i que no ha tingut sort darrerament, a Alcanar (l’àrbitre els va robar la cartera) i a casa amb el Cambrils. Com es nota que aquest Catalònia és més combatiu que la lliga passada. Solament li manca un partit per igualar la marca de la lliga anterior d’empats. Roquetenc va salvar un punt en una jornada en què necessitava els tres, a Calafell.
L’Ampolla va remuntar un 0-2 jugant contra vent al primer temps i al segon, quan el tenia a favor, va parar. Va fer un gran partit. Va funcionar el toc d’ateció de mister Cotaina. Ara arriba un incovenient pel tema de les obres de la gespa artificial. Hauran de jugar uns mesos fora. Em preocupa. Reddis, si guanya cinc partits que li manquen per acabar la primera volta, a la segona, empatant cada partit ja és campió. Espai amb aquest Roda que té poc gol però és el segon equip menys golejat.
Definida està la lliga pel que fa al campió i tres places de descens. Solament queda per aclarir la segona plaça i una o dues de descens.
Es trau l’estrès diari corrent i meditant sobre la vida. Un servidor, un dia de fa uns quinze anys, no veia el final del túnel. Vivia al limit, de 7 del matí a 11 de la nit, sense pausa, treballant i amb només mitja hora per a menjar. Llavors vaig pendre una decisió savia: apuntar-me a un gimnàs. Durant deu anys vaig jugar cada dia a l’esquash, fins i tot vaig participar en unes lligues amateurs de Madrid. Vaig conèixer a grans amics, i a sobre vaig tenir la possibilitat de parlar, de tant en tant, amb Javier Cámara, el rei de Bulgaria Kardam, la seua esposa, Miriam Ungria, Joaquin Cortés...crem de la crem... Així vaig començar a fer esport. Un dia sortint del gimnàs...zas!, principi d’infart. Em va recollir una ambulància. Aquella tarde tenia un partit de quarts de final. Dins de l’ambulància em vaig començar a pegar cops a la cara per a reaccionar. Tot plegat, encara que sigui inverosimil, va ser un regal meravellòs. Vaig baixar el ritme de treball i vaig canviar la meua vida. Després em vaig apuntar a fer carreres, començant amb 10 quilòmetres, passant a una mitja marató i posteriorment vaig aconseguir acabar una marató completa (42 km) amb 4 hores, 34 minuts i 35 segons. Vaig trigar tres dies en baixar per les escales de forma normal. I per què compto tot això?. Doncs és una sugerència de vida que vull transmetre des d’aquí. Hi ha molta gent que viu al limit. I jo també hi vivia. I ha d’arribar un moment que cal parar i veure on estem i per on caminem. Una de les millors decisions que he pres mai ha estat fer deport. Mente sana in corpore sano.
L’esport és salut, és felicitat. Fent esport s’envelleix deu anys més tard. O mai es fa. ‘No tinc temps’, poden dir. No és cert. En sobra. Solament mitja hora al dia, suant al màxim i treient les endorfines. Si pots fer esport, no et queden ganes de discutir amb ningú i dorms com un Déu. ¿Saben que a l’Estat espanyol se li dediquen tres hores a la televisió?. Saben que el 20% dels espanyols dormen amb pastilles...? Si es posessin uns pantalons curts i fessin entre 20 o 30 minuts de carrera continua, dormirien com els angelets. Els jugadors que deixen l’esport, quan pleguen del futbol, es posen grossos, acaben fent cerveses de més. Per això és bo seguir jugant amb els veterans o fer esport. Et manté viu. Quants de vostés han tingut un dia de gossos, arriben a casa es posen el xandall, fan esport i després de la dutxa ho veuen tot diferent. Jo sempre dic el mateix als meus amics i amigues: “Abans de suicidar-te, jitat amb el veí o la veina. I després decideixes”. Quan un no veu sortida, es posa el pantaló curt i còrre sense parar. Et canvia el pensament. Aquest article va dedicat als que fan esport. I també als que tenen peresa per fer-ne. I els que no saben que fer en un moment complicat de la seua vida: “a posar-se el xandall, amb una motxila, donar la volta al món en cinc anys i tornar a casa per Nadal”. Si amb aquest article aconsegueixo que 25 persones canvien la idea i puguin fer esport, objectiu complert.
ALGUNS ENTRENADORS SOLAMENT FAN QUE CRIDAR I CRIDAR.
Admiro molt a un entrenador per ser una gran persona i perquè sap el que fa. El que passa és que no ha tingut sort ni a Valls ni a la Canonja, en la seua última etapa. Darrerament, Jordi Rojas, en el seu mur de Facebook deia que “Fa dies que sento pel Futbol Base ... és que aquest mister no crida, no els parla, no els motiva ... Doncs els dedico aquestes línies ... La vàlua d'un entrenador no es mesura per la quantitat de decibels que crida!!! Els entrenadors hem de treballar durant la setmana ... Setmana difícil = a partit fácil!!!...“. Molts aficionats creuen que un entrenador és molt dolent si no els hi diu res als seus jugadors. Cas de Del Bosque, per exemple. A mi m’agraden els entrenadors entusiastes, educadors i que fan pinya al vestidor.
TERCERA DIVISIÓ. ASCÓ, RAPITENCA...SORT TRAÏDORA.
Diuen que el futbol no és just. I que els àrbitres en ocasions decideixen els resultats. Jo dic tot al contrari. Són 38 setmanes que s’ha de jugar cada partit al limit i en cadascuna d’elles passa alguna cosa diferent. En la jornada de fa dos caps de setmana, Ascó i Rapitenca van resoldre i sumar punts en temps afegit. En aquesta va passar al contrari. L’Ascó va caure al 82 i a la Rapitenca al 85 van empatar-li el partit. Ja en porta la Rapitenca tres invicte a camp contrari. Però em preocupa quants equips poden baixar de la Segona B. I aquest any, el tema té mala pinta. I no ens hem d’enganyar que de les eliminatòries d’ascens, són tres i és complicat pujar. Pot pujar-ne un o no cap. La Rapitenca no està tan malament. Té els mateixos punts que la temporada passada en la mateixa data; i casualitat 4 partits guanyats i set empatats.
Vosté Teixidó és un bruixot per això va viure a Galicia i alguna cosa li va quedar. El dia 14 guanyaran a l’Europa, segons el seu secretari tècnic. A l’Ascó a la pretemporada van fer-li només un gol. En aquesta campanya només n’havia rebut un a casa, fins ara. Diumenge en va rebre dos.
PRIMERA CATALANA, AMPOSTA I JESUS Y MARIA ENAMOREN.
Aquest Amposta enamora en els dos darrers partits a casa. I a més, solament una derrota en les darreres vuit jornades. Va marcar Gustavo. Important.
La temporada passada en va fer vuit. I quin gol! Com l’equip, ha recuperat confiança. I això és bo per a l’Amposta. El calendari, a priori, és propici per a les properes jornades. Nacho ja descansa com un guerrer. Jesús i Maria, com canvia la vida. Amb una derrota a Alpicat estava sentenciat. I va guanyar. Tota la mala sort que tenen al seu camp els somriu fora de casa. Van vèncer a Amposta, Alpicat i Viladecans. I dissabte partit de recuperació a Andorra. Una altra final. I el dia que guanyaran en el debut a Primera, a casa, tocaran les campanes de l’esglèsia de Jesús i Maria. Un Jesús i Maria que per primer cop en la història viatjarà a Andorra. I ho farà un dia abans al partit. Surten el divendres a les 9 del matí. Mengen a Pons, soparan a l’hotel que és d’aquests d’encant (llits d’aigua), esmorzaran el dissabte i tornaran per a dinar. A mi solament me preocupa que viatgen les senyores dels jugadors i les núvies. On dormiran?. Me confirmen que amb els jugadors. Vostès com veuen això abans d’un partit?
SEGONA CATALANA. UNA BONA NOTICIA PER AQUESTA CATEGORIA.
Portem unes quantes temporades que una bona pila d’equips es juguen el descens en les darreres jornades.
La bona noticia és que de Primera catalana no baixaran ni el Catllar, equip revelació, ni el Torredembarra ni el Torreforta que ho està bordant. 11 i 12 jugadors respectivament han marcat gol. Amposta se salvarà i si pot haver-hi un desecns podria ser el del Jesús i Maria. Tant de bo no. I, a més, encara té molt a dir, un cop pugui agafar seguretat a l’Aube.
Amb tot això, i quan ja ens acostem a l’equador de la temporada, es pot començar a comprovar tres equips definits per al descens, Calafell, Selva i Roquetenc. O sigui, hi haurà menys pressió. Tot i que encara quedarà una o dues places de descens per a completar. Per tant, hi haurà trompades. Si miren la classificació, els equips de mitja taula dupliquen en punts als darrers quatre. I poden augmentar la distància. Tortosa, en plaça de promoció. Resultat enganyós a Gandesa. Van arribar poques vegades però van ser molt efectius. Triomf meritori i de prestigi. Gandesa, no solament va perdre la imbatibiitat a casa sino que li han marcat nou gols en tres partits quan fins la jornada 9 només n’havia rebut cinc. Alcanar, situació complicada. Algo passa? O Alfons pega quatre crits o poden fins i tot baixar. Quatre partits perduts ja a casa.
R. Bítem, cada cop juga milor a casa. Ho va demostrar contra el Gandesa i en aquesta jornada contra el Reddis. La Cava ja està en el podi dels millors però a casa li costa. Ha guanyat tres partits i dos per la mínima, contra Calafell i Perelló, equip aquest que va tenir també les seues opcions i que no ha tingut sort darrerament, a Alcanar (l’àrbitre els va robar la cartera) i a casa amb el Cambrils. Com es nota que aquest Catalònia és més combatiu que la lliga passada. Solament li manca un partit per igualar la marca de la lliga anterior d’empats. Roquetenc va salvar un punt en una jornada en què necessitava els tres, a Calafell.
L’Ampolla va remuntar un 0-2 jugant contra vent al primer temps i al segon, quan el tenia a favor, va parar. Va fer un gran partit. Va funcionar el toc d’ateció de mister Cotaina. Ara arriba un incovenient pel tema de les obres de la gespa artificial. Hauran de jugar uns mesos fora. Em preocupa. Reddis, si guanya cinc partits que li manquen per acabar la primera volta, a la segona, empatant cada partit ja és campió. Espai amb aquest Roda que té poc gol però és el segon equip menys golejat.
Definida està la lliga pel que fa al campió i tres places de descens. Solament queda per aclarir la segona plaça i una o dues de descens.
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser