La Reial Acadèmia de la Llengua defineix l’actitud , mot que ve del llatí actitud, com  un estat d’ànim que s’expressa d’una certa manera. El diccionari de la Llengua Catalana de d’Institut d’Estudis Catalans el defineix com una positura expressiva que correspon a una certa disposició d’ànim. Totes dues definicions, que veuen de les mateix fons, ens remeten a l’estat d’ànim de les persones en cada ocasió. L’actitud manifesta l’estat d’ànim en que es troba la persona.
 

La intensitat, en l’aspecte esportiu, la trobem dins a la manifestació externa  de la càrrega de treball, en relació a la quantitat de treball realitzat i la forma en que s’executa, determinant el que  es coneix com a components de la càrrega, i que tenen dos aspectes: un el quantitatiu sobre el treball a realitzar en el partit i l’altre el qualitatiu que ens indicarà com s’ha de dur a terme en quant a la qualitat, grau d’esforç o complexitat. Dins a l’aspecte qualitatiu hi trobem la intensitat (grau d’esforç requerit per tal de realitzar cada estímul ).
 

Després del deplorable partit de futbol que es va veure aquest dimarts passat a l’Amsterdam Arena, per part del Barça, per part dels jugadors tot es va acabar fent referència be a l’actitud be a la intensitat i sembla que s’ha d’estar satisfet per que han fet autocrítica i han arribat a la conclusió que això no es pot tornar a repetir.
 

La UEFA dona dades de la distancia que han recorregut durant els partits i han fet menys kilòmetres que els de l’Ajax. No entenc res, com si fos la marató. No guanya el que més corre sinó el que canalitza millor els esforços per aconseguir el gol. 
 

Hi ha opinions per tots els gustos, des de aquells que creuen que aquests jugadors ens ho han donat tot i per tant se’ls ha de fer confiança, que per no se sap quins set sous, sembla que tornaran a ser aquells que van ser, a aquells altres que creuen que s’ha perdut el nord, que la manera de jugar, que era irrenunciable, s’ha canviat i això ja no funciona, passant per aquells que pretenen avançar cap a nous horitzons.
 

Les “vaques sagrades”, parlen i parlen i troben explicacions per a tot. Que bé que parlen. Si juguessin de la mateixa manera que parlen no perdrien ni un punt. Diumenge a Bilbao tot canviarà. Però el diumenge arriba i res canvia. Es torna a veure un Barça que no sap sortir de la pressió que li fan i no sap ni pot fer la pressió a la sortida de la pilota de l’equip contrari. Un Barça en el que hi ha jugadors que reclamen més minuts i quan els tenen demostren que el seu nivell no és d’un club tan gran. Un barça on el jugador que ha de crear el joc ofensiu no hi és, s’amaga  en tots aquells partits on hi ha treball físic, on rasquen, on em pressionen. Un Barça on el jugador que ha desequilibrar es un Harlem Globettroter del futbol, fa coses molt boniques, però que de cara al marcador no serveixen per a res. Un Barça on els jugadors que volen, casos de Iniesta i Busquets, físicament no poden. Un Barça  on  hi ha un jugador que hauria de jugar de fals nou i no juga a res..........
 

Professionalitat, segons el diccionari de la Llengua Catalana de d’Institut d’Estudis Catalans, es la qualitat de una persona que exerceix una activitat amb gran competència.
 

Jo crec que no manca actitud, que no manca intensitat, manca professionalitat, manca aquesta voluntat ferma d’arribar en cada moment de la professió a aconseguir el màxim i esforçar-se per aconseguir-ho, lliurant-se totalment a la professió. 
 

L’adversari et pot guanyar si tàcticament o tècnicament és millor, però no et guanyar per que s’esforça més que tu. L’Ajax no és un equip de nivell Barça i el Bilbao tampoc i setmana rere setmana ho demostren, ni tan sols el dia que s’enfronten al Barça que correm més que mai. 

Les expressions, ho han guanyat tot, ja no tenen gana, no es poden concebre, si mes no per respecte a tota aquella gent que els segueix setmana a setmana. Ningú es cansa de guanyar,  sempre es té gana, però pot ser cal viure una mica més per a la professió i això suposa sacrifici en molts aspectes de la vida. 
 

L’aspecte tècnic no s’ha perdut. Aquells jugadors que sabien jugar fins fa quatre dies ara no ho han oblidat. Sens dubte hi ha problemes en l’aspecte tàctic. No s’està aplicant allò que vol l’entrenador i el temps ens dirà si per que aquest no ho sap transmetre o be perquè els que ho han d’aplicar no ho volen fer. L’aspecte físic és bàsic i crec que el nivell físic en aquests moments és molt baix. 

Jo em mirava el partit contra l’At. De Bilbao i a la mitja part hagués fet dos canvis. Hi havia dos jugadors que no hi eren, que no es mereixien seguir jugant, no havien aportat absolutament res, ni en defensa, ni en atac i un va estar substituït molt avançada la segona part i l’altre va finalitzar el partit, però es clar l’entrenador havia arribat a la conclusió de que aquella primera part havia estat molt bona, pot ser la millor. Es la grandesa del futbol, cadascú ho veu d’una manera diferent. 
 

Cal que els que dirigeixen el club reflexionin sobre si la composició de la plantilla que en el seu moment va ser bona, ara pot aportar el que se li demana i el quadre tècnic ha de prendre decisions sobre qui ha de jugar cada partit i durant el partit per tal de canviar la dinàmica  negativa. No n’hi ha prou amb passejar-se per la banda murmurejant i desfogant-se amb el quart àrbitre que el pobre no hi te res a veure. Al final, si les coses no van be t’acaben fent fora i sempre he cregut que s’hi t’hi fan que sigui per les decisions que has pres tu, no per les que els altres hagin pres per tu.