No, no i no. Abans d’entrar en detalls, diuen que el Roquetenc té crisi per anar el cuer. Si li donem la volta a la classificació és primer. Vaja, el meu poble, la Sénia, diuen que és el darrer de Catalunya. Depén. Si comencem des de Castelló és el primer. Les crisis no existeixen. I si les apliquem a la teoria de la vida són unes oportunitats per explorar coses noves o per a canviar els destins de les nostres vides. Les crisis són unes fonts inesgotables de camins que poden conduir a l’èxit. Per això fa falta tocar fons, cas probablement del Roquetenc. Fa unes setmanes, ja els vaig anunciar que podien haver-hi destitucions a la Segona catalana. Ple al quinze. El primer fou a la Canonja. El segon, al Roquetenc. I si no ha hagut un tercer ha estat per pura casualitat.  Avui en dia ja gairebé no està de moda destituir a un entrenador. La temporada passada no en va haver-hi ni un. Els que no van seguir, a Roda o a Cunit, va ser per decisió pròpia. Feia 710 dies que no es destituia a un entrenador a la Segona catalana. El darrer fou Sergio Navarro a la Cava. I el va substituir Santi Forner. Per cert, fa poques setmanes, Michel els va reunir a tots dos al plató de Canal TE. No es van fer abraçades, ni estimades. Cadascú estava pel seu, parlant del seu equip actual. Per a mi, és normal que el Roquetenc estigui on està. 

Primer perquè a algun equip d’aquestes terres li toca baixar. La temporada passada ja va haver-hi miracle i no en va baixar cap. Els miracles no es produeixen cada temporada. I en aquesta a algú li tocarà. Potser al Roquetenc. Això és Segona catalana, la Primera divisió provincial, i els equips de l’Ebre no poden lluitar contra els de Tarragona, amb més població i, per tant, amb més index de jugadors.

Al Roquetenc li manca més potencial d’equip que altres clubs si que poden tenir perquè disposen de més recursos o tenen més entusiasme com el Catalònia. Altres són guerrers al seu camp i estan en inèrcia positiva després de l’ascens, com és el cas del Perelló. O n’hi ha d’altres que van fer molt bé els deures fitxant molt bé com és el cas del R. Bítem o de l’Ampolla. O altres donant més oportunitats a jugadors amb talent, com és el cas del Tortosa amb Nando Crespo, o del Gandesa en el que està el ‘Guardiola’ Enric. Al Roquetenc li va mancar el que han pogut tenir els altres. Com podia estar previst des de fa unes setmanes, si no canviava la dinàmica, el Roquetenc necessitava un canvi. Era la solució més fàcil. Destituir a l’entrenador, però està clar que no era l’únic culpable. Un equip es composa d’un col.lectiu.

El dissabte es va arribar a un acord amistós per les dues parts, directiva i entrenador. Tots dos van posar facilitats per arribar a una entesa i començar cadascú una nova etapa. Els darrers entrenadors del Roquetenc han estat Xavi Cid, Carlos Alós, Angel Garcia i Guillermo Camarero (ara al Sant Mateu). El problema del Roquetenc penso que ve de més enrera, de fa deu anys a Preferent, en dues etapes, mentre Rapitenca i Amposta vivien a la Primera regional. Era ja un miracle estar tan amunt. I les baixades són molt perilloses. Li va ocòrrer a l’Ulldecona i a la Sénia, que ara estan a Tecera catalana. També li va succeir al Catalònia, que ja es va salvar la lliga passada perquè Déu és gran. Penso que és millor crear uns fonaments en una categoria més baixa que buscar somnis de grandesa en categories superiors. I la marxa del gurú del Roquetenc, Joan Alegret, es va notar. Es va voler posar solució amb l’arribada de set jugadors del Catalònia més la de l’entrenador Ximo Talarn. Però, malgrat això, es va salvar la categoria inextremis, gràcies a la tornada de Nando i Lluís i amb la màgia d’Aleix. 

Aquesta temporada, l’equip no estava compensat. Van haver baixes, complicades, i no es va poder renovar la plantilla, deixant marxar a Marc Prades perquè solament va marcar set gols. Clar, si tens a Messi no surt a la llum Neymar. Això li va passar a Marc; tenia a Aleix que era el rei. La directiva es va posar d’acord i va fer fumata blanca després de portar diversos dilluns de debat per si seguia Ximo Talarn. Hi havia  punts de vista diferents. Un d’ells era si es pujava a mig equip del filial i es baixava dignament a Tercera catalana. No va caldre fer reunió el dissabte. Una conversació amb Ximo i afer arreglat. Estic segur que si baixa el Roquetenc a Tercera catalana serà bo per a l’entitat. Podran jugar els que surtin del juvenil, molts del filial i els qui vulguin jugar al primer equip podran tenir l’ocasió de fer-ho.

Va passar identicament a Ulldecona fa tres temporades. Les crisis són bones si s’agafen com a tals. Les crisis són per a canviar. Per a meditar. No s’ha de tirar la tovallola, però s’ha de ser també realista i veure que si el Roquetenc manté la categoria serà sofrir un altre cop la campanya propera. Estic segur que s’ho passen millor els del filial que els del primer equip. I que potser si els del filial haguessin anat a la Selva o a Calafell, potser el resultat hagués estat un altre. El que són les coses del futbol. La temporada passada el Roquetenc va enviar en la darrera jornada al Catalònia a la Tercera catalana. Demà dissabte, el Catalònia podria sentenciar al Roquetenc per a Tercera. El nou mister és Harri Arraut que va formar tàndem amb Robert (Tortosa juvenil Preferent 4t lloc, promoció amb el Perelló i Sant Jaume cinquè lloc amb juvenils i jugadors de casa). Es va fer oficial dimecres però jo sabia qu era un candidat abans de fitxar-lo. Per acabar, solament des d’aquí felicitar a la directiva d’aquest equip perquè són quatre gats i l’apuntador, i es desviuen pel club. Queden 63 punts per a disputar. Queden esperances, il.lusions i somnis. Els miracles existeixen. Sort Roquetenc!